Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
calada
Indústria tèxtil
Obertura que, en el moment precís de passar la llançadora d’una banda del teler a l’altra, es produeix en els fils d’ordit en aixecar-ne una part.
En cloure’s de nou agafa el fil de trama deixat per la llançadora i produeix el primer efecte de teixit Quan els fils deixen ben lliure el pas de la llançadora, és anomenada calada neta , inclinada o obliqua hom l’anomena calada bruta quan els fils de l’ordit, en no restar al mateix pla, impedeixen el pas de la llançadora La calada forçada és l’obtinguda mantenint travats els mecanismes que menen els lliços, sense l’ajut de cap molla
mercerització
Indústria tèxtil
Tractament del cotó a base de solucions alcalines descobert el 1844 pel químic anglès John Mercer (1791-1866), i que produeix, principalment, un inflament que fa desaparèixer la característica forma aplanada de la secció transversal de la fibra, la qual es converteix en circular.
També produeix un encongiment de la llargària de la fibra, alhora que hom obté més brillantor, que recorda la de la seda, i més afinitat per als colorants Actualment la mercerització consisteix a impregnar el teixit o el filat de cotó, prèviament gasat i descruat, amb una solució de sosa càustica a 25-35° Bé a una temperatura de 15-20°C Si hom vol obtenir una brillantor accentuada, cal impedir o limitar l’encongiment Després d’un cert temps de tractament cal eliminar la sosa càustica, rentar enèrgicament en calent, neutralitzar l’alcalinitat residual amb un àcid feble i rentar…
manguilatge
Indústria tèxtil
Operació d’acabament de teixits, principalment de cotó i jute, en la qual hom sotmet a una pressió determinada, durant un temps més o menys llarg, la peça de roba enrotllada en un cilindre, de manera que la pressió actua sobre tota la peça alhora.
El manguilatge produeix un abrillantament del teixit i uns efectes tornassolats
maçolatge
Indústria tèxtil
Operació d’acabament dels teixits de lli i cotó consistent a sotmetre la peça enrotllada a successives percussions per mitjà de maces en diverses posicions.
El fregament provocat entre els fils i llur compressió produeix uns efectes de brillantor i de moaré
sergé
Indústria tèxtil
Teixit de llana amb lligat de plana, que produeix efectes de diagonals fines.
sobrecoll
Indústria tèxtil
Desigualtat en l’enrotllament dels ordits damunt els plegadors, que produeix alts i baixos.
botja
Indústria tèxtil
Apilotament de fibres de cotó, jute, etc, especialment el que es produeix en cardar-les.
corredor
Indústria tèxtil
En les contínues de filar o de retòrcer, petit anell obert, de forma generalment el·líptica, construït amb fil d’acer o poliamides, que llisca retingut i guiat per la secció en forma de T de l’anell també d’acer, concèntric a la pua.
El fil passa per dins del corredor i s’enrotlla a la fusada La rotació de la pua és transmesa pel fil al corredor, i aquest, en girar, torç el tram de fil vertical El corredor serveix, a més, per a guiar l’enrotllament, que es produeix perquè la seva velocitat angular és lleugerament més petita que la de fus, i per a donar al fil la tensió necessària
tapís
Indústria tèxtil
Art
Peça de roba, amb grans dibuixos, sovint figures i paisatges, emprat generalment en l’adornament de les parets de les habitacions, la fabricació del qual constitueix l’art de la tapisseria
.
L’ordit sol ésser de material resistent, i és teixit molt tens, per a amagar-lo La trama, de llana, seda, or o plata, de molt diversos colors, cobreix l’ordit i forma el dibuix Els tapissos fets a mà són fabricats en els telers d’alt lliç tipus Gobelins, procediment més costós però que dóna una millor qualitat, o bé en els telers de baix lliç tipus Aubusson, procediment més econòmic però que produeix tapissos de qualitat més baixa
domàs
Domàs de seda, del segle XVII
Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Teixit de seda, d’un sol color, amb una sola trama i un sol ordit i la decoració obtinguda per l’alternança de setí per ordit i setí per trama.
Aquest sistema de lligament produeix un efecte reversible en mat i brillant, que és la característica d’aquesta tela, aconseguida a vegades amb assarjats L’endret de la tela és on hi ha el dibuix mat sobre fons brillant Vers el segle VII fou conegut aquest teixit a Europa, procedent de Damasc, bé que des dels temps antics era fabricat ja a l’Extrem Orient Al segle XV Granada en produïa de molt estimats, i més endavant foren igualment famosos els que sortien dels tallers valencians