Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
molí seder
Indústria tèxtil
Màquina per a tòrcer o retòrcer els fils de seda, de raió o d’altres matèries artificials o sintètiques de filament continu.
Consta d’un gran nombre de fusos disposats formant un arc, impulsats per una corretja contínua única que els fa voltar a una gran velocitat Aquests fusos porten uns rodets on hi ha enrotllat el fil de seda que hom vol tòrcer El fil es desenrotlla en sentit axial, atret per un mecanisme bobinador per fricció, a una velocitat d’enrotllament constant, i es torç en el seu recorregut ascendent Antigament eren moguts per força hidràulica, i llur emplaçament en la proximitat dels salts d’aigua procurava, a més, l’ambient humit necessari
lligat

Tres tipus de lligat simples
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Ordre d’entrellaçament dels fils d’ordit amb les passades de trama en els teixits.
Generalment el lligat es repeteix regularment al llarg i a l’ample del teixit, i el nombre de fils o passades és anomenat curs d’ordit o de trama Els lligats són representats sobre una quadrícula, en la qual hom considera que cada columna vertical de quadrets és un fil d’ordit i cada renglera horitzontal és una passada Un signe qualsevol en un dels quadrets significa que el fil d’ordit passa per damunt de la passada de trama pren , mentre que els quadrets en blanc signifiquen que el fil d’ordit passa per sota de la passada deixa El lligat té un escalonat o salt per ordit i un per trama, a…
indústria tèxtil
Indústria tèxtil
Nom donat genèricament al conjunt d’indústries lleugeres directament relacionades amb l’obtenció de fils i amb llur tissatge.
Inclou les indústries dels filats, dels teixits, de la confecció, dels acabats i dels aprests Segurament que la primera tècnica tèxtil fou el trenat a mà Cada poble començà a teixir amb la fibra que li proporcionava el medi, fos animal o vegetal A Egipte fou emprat el lli i, més tard, la llana Els teixits precolombins del Perú eren de cotó o de vicunya La Xina, inventora de la manipulació de la seda, la difongué arreu Hom suposa que els pobles més avançats de l’Orient conegueren abans que no pas els d’Europa l’art de teixir, almenys en labors sumptuoses, i hom té notícia dels primers…