Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
gasa de volta
Indústria tèxtil
Lligat destinat a evitar que els teixits de gasa es destriïn en lliscar els fils d’ordit i de trama els uns sobre els altres.
La contextura de la gasa de volta simple o de mitja volta és constituïda per grups de dos fils d’ordit, un dels quals passa sempre per sota de les passades de trama, mentre que l’altre hi passa sempre per sobre Entre cada dues passades, tots dos fils s’entortolligen i fan mitja volta, una vegada en un sentit i una vegada en l’altre Aquest lligat simple és la base de molts lligats de gasa llavorada, que hom obté combinant-lo amb uns altres lligats i agrupant més de dos fils d’ordit de maneres diverses Hi ha també la gasa de volta entera
gasa de volta
Indústria tèxtil
Teixit fabricat amb lligat de gasa de volta.
Els de seda o niló lligats amb gasa de volta simple, serveixen com a tela de sedàs, i tots, en general, per a confeccionar bruses o camises d’estiu, cortines, etc
milratlles
Indústria tèxtil
Efecte d’acoloriment en els teixits que consisteix en un gran nombre de fines ratlles successivament de color fosc i de color clar.
En una cara de teixit les ratlles són per ordit longitudinals, i en l’altra són per trama transversals Hom l’obté amb un lligat de tafetà, o bé també amb algun altre lligat simple
doblador
Indústria tèxtil
Màquina emprada per a doblar dos o més fils abans de retòrcer-los per a formar-ne un de sol.
Poden ésser de doblament simple, enrotllant circularment els fils, o bé de doblament creuat, produït per una guia que té moviment de vaivé El doblador pot anar combinat amb el retorcedor en una sola màquina que fa totes dues operacions
tafetà
Indústria tèxtil
Lligat, anomenat també de plana, de dos fils de curs, tant per ordit com per trama.
És el lligat més simple i l’únic que es pot fer en un curs de dos fils d’ordit i dues passades de trama El seu enunciat és 1 e 1 , i es pot fer amb dos lliços solament Hom l’empra en teixits d’organdí, batista, lona, moletó, pongis, etc
tul
Indústria tèxtil
Teixit de seda, cotó o fibres sintètiques, de malla reixada, fet amb una o més sèries de fils d’ordit que s’entortolliguen entre ells i sovint amb una o més trames que s’entortolliguen al voltant dels fils d’ordit o de les altres trames, alhora que es traslladen transversalment.
Hom pot fer-lo a mà, amb una agulla, amb filoja o al coixí amb els boixets, i mecànicament en uns telers especials El tul llis , de malles hexagonals, és el més simple i serveix de base per a brodats Els tuls de Flandes, Malines i Valenciennes , també de reixa hexagonal, formen el fons de les puntes dels mateixos noms Els tuls francès i anglès tenen dues sèries de fils verticals i una trama horitzontal que les uneix en ziga-zaga Poden ésser llavorats i serveixen per a cortines
marlí
Indústria tèxtil
Teixit de cotó o de seda fina, amb lligat de gasa de volta simple o tul, emprat per a fer cortines.
acoblament
Indústria tèxtil
Operació d’acabat que consisteix a unir entre elles diverses capes de teixit, o una o diverses capes de teixit amb una o diverses làmines de matèries no tèxtils.
Amb aquesta operació s’obté un producte que gaudeix de les diferents propietats dels seus components Així, hom acobla teixits diversos amb capes de matèries esponjoses foam lay , per a millorar la capacitat d’abrigament d’aquells, conservant llur permeabilitat, o bé amb làmines de goma o matèries sintètiques per a impermeabilitzar-los L’acoblament és fet, generalment, utilitzant adhesius, pressió o calor Hom recobreix la superfície d’un dels teixits components, per exemple, amb adhesiu i el fa passar juntament amb l’altre o els altres materials entre corrons de pressió En cas que un dels…
plana
Indústria tèxtil
Lligat de plana, el més simple dels lligats, format per dos fils d’ordit i dues passades de trama, que dóna teixits d’aspecte llis, sense dret ni revés.
És el lligat de major ús i ofereix aplicacions molt variades La plana doble o triple per ordit , anomenada també telató per trama , és feta amb quatre o sis fils d’ordit, la meitat consecutiva dels quals evoluciona conjuntament, com un sol fil, lligant plana La plana doble o triple per trama , anomenada també telató per ordit , és feta amb quatre o sis passades de trama, la meitat consecutiva de les quals evoluciona conjuntament, com una sola passada, lligant plana La plana doble o triple per ordit i per trama , anomenada també estoreta , és feta amb quatre o sis fils d’ordit i quatre o sis…
maquineta de lliços
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Mecanisme acoblat al teler, encarregat de fer moure els lliços per a formar la calada, quan el nombre de lliços no sobrepassa la trentena.
És anomenada també ratera Bàsicament té una o dues ganivetes, sotmeses a un moviment de vaivé, les quals poden enganxar i arrossegar uns ganxos, cadascun dels quals mou un lliç per mitjà d’un sistema de palanques i tirants Una cadena sens fi de llistons o planxetes amb taps o forats, o bé un paper sens fi perforat el conjunt dels quals és anomenat dibuix , selecciona els ganxos que han d’ésser arrossegats per la ganiveta i els hi acosta per tal que s’hi enganxin Cada renglera transversal de taps o forats en els dibuixos correspon a una passada de trama La llargada del curs del lligat és,…