Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
plegat
Indústria tèxtil
Disposició d’una peça de teixit que ha estat sotmesa a plegatge.
batan
Indústria tèxtil
Màquina usada en la filatura del cotó i destinada a continuar la neteja i la disgregació dels flocs de fibra, començada en les obridores, transformant-los en una napa o tela de batan, de pes i de densitats controlats (batan obridor).
La napa després és sotmesa, generalment, a l’acció del batan repassador o acabador que, alimentat amb diverses teles del primer batan sobreposades, dona una nova tela d’una gran regularitat que serveix per a alimentar les cardes Modernament hom combina en trens continus o màquines mixtes els batans amb les obridores En alguns sistemes les cardes són alimentades directament amb floca i fan innecessari l’ús del batan
rami
Indústria tèxtil
Fibra tèxtil d’origen vegetal obtinguda de les tiges de rami, que són tallades arran de terra quan tenen una alçada d’un metre i mig.
De les arrels rebroten noves tiges i, si el clima és favorable, hom pot obtenir-ne diverses collites un mateix any Les plantacions de rami poden durar una vintena d’anys Les tiges, verdes o seques, són decorticades, a mà o mecànicament, i les tires d’escorça obtingudes són sotmeses a un raspat, manual o mecànic, per a separar-ne la part llenyosa la fibra bruta així obtinguda és sotmesa a banys calents dèbilment alcalins o àcids o a solucions sabonoses per tal que resti neta Les fibres elementals tenen de 60 a 260 mm de longitud i un diàmetre de 40 a 80 μ Són blanques, lluents i sedoses, amb…
paraire
Paraire, segons boix popular
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Persona que es dedica a qualsevol de les operacions a les quals és sotmesa la llana, des del rentatge fins al perxatge.
El paraire fou essencial en la indústria tèxtil dels Països Catalans des del segle XIII fins a les acaballes del XVIII i el principi del XIX dins la indústria de la llana drap, exercia l’element empresarial i directiu comprava la llana i la donava a treballar als oficis subalterns —teixidors, tintorers, abaixadors— tot reservant-se l’aprest final i la comercialització Gaudia d’una situació preeminent dins la jerarquia dels gremis des del segle XV fins al XVII Es diferenciava del draper o comerciant de teixits de llana perquè la seva activitat era essencialment industrial i, sembla que la…
llana carbonitzada
Indústria tèxtil
Llana que ha estat sotmesa a l’acció d’àcids forts diluïts, per tal de destruir les restes vegetals que duu barrejades.
ratinatge
Indústria tèxtil
Operació d’acabament a la qual és sotmesa la superfície d’un teixit amb molt de pèl, que consisteix a formar frisos o aglomeracions d’aquest pèl en la màquina ratinadora i en la qual hom pot obtenir efectes molt variats, com imitacions d’astracan, etc.
seda
Capolls de seda
Indústria tèxtil
Filament secretat pel cuc de seda, fase larval de l’insecte lepidòpter Bombyx mori, el cicle biològic del qual comprèn quatre fases: ou o llavor, larva o eruga, nimfa o crisàlide i papallona.
La papallona femella, després d’ésser fecundada pel mascle, pon de 300 a 600 ous, els quals són covats amb un increment progressiu de temperatura des de 16 fins a 22 o 24°C en el curs de set dies En néixer, els cucs tenen només uns 3 mm de llargada i cal ja alimentar-los amb brots tendres de morera La cria és feta en un local obrador , sobre uns enreixats andanes , a una temperatura de 18 a 20°C Els cucs creixen fins a atènyer de 8 a 9 cm en el curs d’uns trenta-dos dies Quan els cucs comencen a filar, cal posar a llur disposició branques seques sense fulles, on els cucs produeixen llurs…
pedra
Indústria tèxtil
Antiga màquina constituïda per una gran pedra plana i llisa, damunt la qual la roba disposada en corrons era sotmesa a l’acció d’una gran caixa plena de pedres i ferros dotada d’un moviment de vaivé, mitjançant un petir motor, que era emprada per a planxar els teixits sense fer-los perdre el relleu entre l’ordit i la trama.