Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
ris

1, a una cara; 2, a dues cares; A, lligat; B, esquema de la formació del ris
© fototeca.cat
Indústria tèxtil
Teixit de cotó en el qual un segon ordit forma baguetes o anelletes, en una cara o en totes dues.
Per a fabricar aquest teixit són necessaris dos ordits desenrotllats de diferents plegadors L’ordit que, juntament amb la trama, forma el teixit de fons és fortament tesat en el teler, mentre que l’ordit de ris és teixit molt fluix El teler té, a més, un mecanisme especial per mitjà del qual la pua de teixir, en batre la trama, dóna dos cops curts o més i un de més llarg, de manera que en el curs de dues passades o més la trama lliga lleugerament els dos ordits a una petita distància del començament del teixit, i quan ve el cop més llarg la pua s’emporta aquest grup de passades de trama que…
empuat
Indústria tèxtil
Conjunt de totes les pues d’una màquina de filar, retòrcer, etc.
batàvia
Indústria tèxtil
Teixit de cotó, llana o seda originari de Batàvia, amb lligat derivat de la sarja.
Generalment les bastes d’ordit i de trama són iguals, i el teixit té el mateix aspecte per totes dues cares i forma uns bordons en diagonal
ratinadora
Indústria tèxtil
Màquina per a ratinar o frisar que consta d’una taula elàstica inferior i d’una post superior folrada de pelfa de pèl curt o d’un material aspre.
El teixit tens passa lentament entre totes dues La post superior fa pressió contra el teixit i al mateix temps fa una sèrie de moviments alternatius que produeixen el frisatge del pèl del teixit
doblador
Indústria tèxtil
Màquina emprada per a doblar dos o més fils abans de retòrcer-los per a formar-ne un de sol.
Poden ésser de doblament simple, enrotllant circularment els fils, o bé de doblament creuat, produït per una guia que té moviment de vaivé El doblador pot anar combinat amb el retorcedor en una sola màquina que fa totes dues operacions
moletó
Indústria tèxtil
Teixit bast de cotó amb lligat de tafetà, o sarja de tres o batàvia de quatre.
Hom el fa amb un ordit fort i resistent, poc nombrat, i una trama gruixuda metxa, generalment de cotons de baixa qualitat, deixalles o regenerats Hom el blanqueja o tenyeix en peça i el perxa per totes dues cares És emprat per a folres, roba d’abric, flassades de poc preu, baietes, cobretaules, etc
tibants
Pesca
Indústria tèxtil
Defecte produït en les xarxes per diferències en l’estrenyiment dels nusos, que impedeix que totes les malles presentin una forma convenient per a la pesca.
barra de platines
Indústria tèxtil
Barra de què és proveïda la màquina rectilínia Cotton.
Amb el seu moviment d’avanç empeny totes les platines d’igualació i forma la recollida definitiva, mentre que el moviment de retrocés les deplaça, juntament amb les de recollida, a llur posició inicial i les deixa a punt de començar un nou cicle de formació La barra de platines té, a més, els moviments de pujada i de baixada per a connectar-se i desconnectar-se de les platines
filadora de cap obert

Esquema del funcionament d’una filadora de cap obert
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Màquina de filar moderna.
A diferència de totes les altres, a aquesta màquina les fibres entren soltes cap obert a l’òrgan rotatiu generalment un rotor còncau o una turbina, són aplacades contra la paret interior d’aquest, per mitjà de l’acció combinada de la força centrífuga i d’una forta succió, i reben, així, la torsió que les ajunta per a formar el fil Aquest sistema permet d’elevar la velocitat d’enrotllament de les bobines fins a unes 45000 rpm el pes de les bobines receptores pot arribar als 4 o 5 kg Així, hom aconsegueix una producció de 3 a 5 vegades superior a la d’una contínua d’anells Hom…
sarja
Indústria tèxtil
Lligat quadrat fonamental que té un escalonat constant igual a la unitat.
La seva expressió és m e 1, on m és un número qualsevol Les sarges, que solen ésser denominades pel nombre de fils i passades de llur curs, presenten sempre uns solcs diagonals formats per les bastes d’ordit en una cara i de trama en l’altra En les sarges compostes hom aplica una base d’evolucions sobre el lligat fonamental La sarja batàvia és la de 4 o de 6, amb una base d’evolucions b 2 2 o b 3 3 , respectivament, i té el mateix aspecte per totes dues cares La sarja romana presenta, entre els seus solcs en diagonal, punts que lliguen plana La sarja setina o simplement setina…