Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
jigger

Esquema d’un jigger
© fototeca.cat
Indústria tèxtil
Màquina per a diferents tractaments en moll (desencolament, descruatge, blanqueig, tintura, etc) de teixits a l’ample.
Consta essencialment d’una tina per al bany amb cilindrets de guia i eixampladors del teixit i de dos corrons, on hom enrotlla el teixit, que fa diverses passades pel bany Els jiggers moderns fan la inversió del teixit automàticament, tenen comptador de passades, dispositius allisadors i escorredor, i poden ésser tancats, per a evitar pèrdues calorífiques El mecanisme, sovint diferencial, desplaça a una velocitat lineal constant el teixit i el sotmet a una tensió regulable
descruatge
Indústria tèxtil
Operació de deslliurar els materials tèxtils dels greixos, les resines, les gomes, etc, que els recobreixen en llur estat cru o natural, o bé que, com en els aprests d’ordit o certs olis o suavitzants, els han estat aplicats posteriorment.
En aquest cas hom l’anomena també desencolament o desaprest Totes aquestes substàncies dificulten el blanqueig, la tintura i l’estampació, i cal eliminar-les El procediment és essencialment una cocció en solucions aquoses En el cas del cotó o de fibres semblants, hom empra solucions de carbonat sòdic o de sosa càustica amb unes altres substàncies auxiliars, generalment en autoclaus de pressió i a temperatures superiors a 100°C El descruatge per mitjà de calç ha caigut en desús Els raions reben tractaments més suaus Quan hom desitja simplement d’eliminar aprests a base de midons…
acabament
Indústria tèxtil
Cada un dels processos, d’acció eminentment física, a què són sotmesos els productes tèxtils des de l’obtenció de llur estructura bàsica (filat, teixit, peça de vestir, etc.) fins que presenten l’estat necessari per a la venda o per a l’ús final.
Els acabaments són, d’una manera general, tractaments individuals ben definits entre ells, que utilitzen agents físics com són la calor, la humitat, la pressió, la percussió o el fregadís per a millorar l’aspecte i altres característiques dels tèxtils El tipus, el nombre i l’ordre d’aplicació dels acabaments sobre un producte tèxtil varien segons la natura d’aquest, les operacions prèvies a què ha estat sotmès, les operacions a què hom preveu de sotmetre'l i les característiques finals que hom en desitja obtenir Els acabaments dels teixits, on es dóna la màxima complexitat pel que fa a nombre…
ram
Indústria tèxtil
Màquina en la qual les peces de teixit, esteses i subjectades per les vores, són sotmeses a diferents tractaments, tals com l’eixamplament, el vaporatge, l’assecatge, la termofixació, etc.
Antigament era formada només per dues llargues barres paralleles proveïdes d’agulles on hom clavava manualment el teixit per les vores per tal de deixar-lo assecar Les dues barres podien ésser separades més o menys segons l’amplada del teixit i la tensió o l’eixamplament que hom li volgués donar Posteriorment han aparegut els rams continus, en els quals les agulles són fixades en les baules de dues cadenes que llisquen per dues llargues vies paralleles Les vores del teixit són clavades en agulles a l’entrada de la màquina, i hom les desclava a la sortida A diferència del ram d’agulles , en el…
aprest
Indústria tèxtil
Cada un dels processos, d’acció eminentment química, a què són sotmesos els productes tèxtils (filats, teixits, etc) per tal de facilitar-ne la posterior elaboració o per comunicar-los l’aspecte, tacte, o altres propietats, necessaris per a la venda o l’ús final.
Els aprests són, d’una manera general, tractaments en què l’aigua o els productes químics que actuen sobre el gènere són el factor del qual depèn principalment l’efecte obtingut El tipus i la forma d’aplicació dels aprests varien segons la classe de fibra, l’estat en què es troba fils en forma d’ordit, madeixa o bobina, teixits, etc i l’efecte que hom vol obtenir càrrega, cracant, suavització, impermeabilització, etc Els aprests poden consistir en un simple addició de substàncies químiques o en una modificació de tipus químic del material tèxtil Els efectes obtinguts poden ésser permanents o…