Resultats de la cerca

Té una telera d’alimentació que hi fa entrar lentament la llana, la qual passa seguidament per entre dos cilindrets que la retenen tot seguit hi ha un tambor recobert de pues d’acer, que s’introdueix entre la llana que sobresurt dels cilindrets i la projecten contra una reixeta Hi ha un segon tambor proveït de pues molt fines, orientades tangencialment, que prenen les fibres però no les motes vegetals

Consisteix a submergir-los en un bany àcid de sulfúric o de clorhídric que transforma la cellulosa dels residus vegetals en hidrocellulosa, escórrer-los entre dos corrons compressors, assecar-los en una cambra amb dos compartiments, el primer dels quals a una temperatura de 60°C, i el segon a una temperatura de 100-105°C on és carbonitzada la hidrocellulosa, eliminar el carbó resultant per batut i, finalment, sotmetre el teixit a un bany neutralitzador de solució de carbonat sòdic Aquesta operació és anomenada també desmotatge químic

Hom empra correntment emulsions d’olis o greixos vegetals com l’oli d’oliva, colza, cacauet, animals de peu de bou, peix, balena o foca, minerals derivats del petroli, parafines o bé oleïna neutra que hom aplica per polvorització

Té la propietat de formar, amb certs colorants que presenten poca o cap afinitat per la fibra, un complex insoluble de color, anomenat laca , que resta fortament fixat a la fibra Hom empra com a mordents hidròxids o sals d’alumini alums, sals de crom, de ferro, d’estany, de coure, de plom i de zinc, o bé tanins i alguns olis vegetals i sulfonats

En el blanqueig poden ésser considerades dues etapes l’una, prèvia, de descruatge o desgreixatge segons que les fibres siguin vegetals o animals, i l’altra, les operacions pròpiament de blanqueig, que consisteix a sotmetre els tèxtils a l’acció de blanquejants Per a eliminar la grogor que hi pot restar hom hi afegeix un colorant blau o un blanquejant òptic i, en aquest cas, el blanqueig és anomenat blanqueig òptic Antigament el blanqueig era efectuat estenent la matèria tèxtil damunt un prat d’herba, on era blanquejada per l’acció de l’ozó i després per les herbes Modernament…

Hom la duu a terme en el diable desmotador o bé en una carda

Les fibres vegetals són constituïdes principalment per cellulosa, en alguns casos gairebé pura cotó, però sovint va acompanyada d’unes altres substàncies hemicellulosa, lignina, etc Hom les obté del fruit, de la llavor, del tronc o la tija o de les fulles de certes plantes Les fibres animals , de base proteínica, provenen de la llana o del pèl que recobreixen el cos d’alguns animals o de filaments secretats per certs cucs, certes aranyes i certs molluscs Per a alguns teixits especials hom empra les fibres minerals , com l’amiant o la fibra de vidre Les fibres artificials i les fibres…