Resultats de la cerca
Es mostren 924 resultats
fil·loxera

Cicle biològic de la fil·loxera: 1, femella alada ginèfora; 2, ou femella; 3, femella; 4, alada andròfora; 5, ou mascle; 6, mascle; 7, ou d’hivern; 8-13, evolució de la femella neogal·lícola fundadora radicícola; 19-23, i 1-14, evolució de la nimfa i transformació en alada; 24 i 25 i 16-18 larva nimfal i la seva regressió al cicle radicícola
© Fototeca.cat
Entomologia
Insecte de l’ordre dels homòpters de la família dels afídids, que parasita en massa els ceps, dels quals succiona la saba fins que en provoca la mort.
Presenta un cicle biològic complex, tal com és propi dels afídids, que comporta fases radicícoles i gallícoles, de femelles àpteres que es reprodueixen partenogenèticament, i d’individus mascles i femelles, alats o no, que es reprodueixen sexualment Els efectes de la filloxera són diferents sobre els ceps americans i sobre els europeus Els primers no en són gaire afectats, però en els segons els ous de l’hivern donen lloc a un pugó, que habita al damunt de les arrels petites, i el cep es debilita i a l’últim mor L’atac de la filloxera es manifesta a rodals, que destaquen enmig del color verd…
extramediana
Entomologia
En les ales dels insectes, regió de transició entre les zones mediana i antemarginal (zona contigua a la marginal).
És equivalent a postdiscal
eumènids
Entomologia
Família d’insectes himenòpters que poden ésser de cos elegant i àgil i de colors vius o bé de cos robust i tons apagats.
Posseeixen ulls composts grossos i ocelles, antenes variables i aparell bucal mastegador Tenen les ales ben desenvolupades i el vol ràpid Diürns, s’alimenten de la matèria dolça de les flors Llur hàbitat és molt variat Habiten en països càlids, i el gènere més comú als Països Catalans és l’èumenes
èumenes

Eumenes fraternus
Dendroica cerulea (cc-by-nc-sa)
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels himenòpters, de la família dels eumènids, solitaris i socials, de cos elegant, cap ample i antenes fines, tòrax quadrangular, potes mitjanament robustes i ales ben desenvolupades.
Tenen l’abdomen pedunculat, ample a la part mitjana i en forma de punta als extrems Volen a la primavera i a l’estiu, cercant menjar en les flors La femella construeix una cella molt sòlida feta de fang, saliva i pedretes, on diposita larves d’insecte o aranyes, paralitzades per la picada però vives, i un ou pedunculat La cella es tanca hermèticament Quan la larva surt, troba presa viva abundant, que consumeix, fins que arriba a l’estat de crisàlide Assolit l’estat adult, surt del niu fent-se pas amb les mandíbules Habiten als llocs càlids N'hi ha algunes espècies als Països Catalans
estridular
Entomologia
Emetre un so estrident.
En sentit estricte, només poden estridular els insectes que disposen de l’òrgan estridulós
èstrids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels dípters.
Tenen ulls composts, força grossos i molt separats, i les antenes van inserides en una fosseta comuna o en dues de contigües l’aparell bucal és reduït i no funcional les ales són curtes i grosses i de color gris fosc Són insectes diürns Ponen els ous prop de l’orifici nasal o dels ulls dels grans mamífers les larves penetren a la cavitat nasal i als sins maxillars i frontals, on creixen alimentant-se de mucositats surten de l’hoste expulsats per un esternut i passen a nimfes en el sòl o en els excrements
estrepsípters
Entomologia
Ordre d’insectes de petites dimensions, d’1,5 a 4,5 mm de longitud, amb dimorfisme sexual molt marcat.
Els mascles són força robusts, presenten teguments esclerosos, el cap lliure, amb ulls composts, ales anteriors reduïdes a una estreta làmina, ales posteriors membranoses i amples, i potes llargues que només utilitzen per a fixar-se a la femella durant la còpula les femelles són àpteres, lliures o paràsites Els estrepsípters viuen paràsits a l’interior d’altres insectes, com és ara vespes, cigales i ortòpters, dels quals alteren l’aparell reproductor L’ordre comprèn unes 400 espècies, esteses per tot el món, entre les quals es destaquen els gèneres Xernops i Stylops estílops
estílops
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels estrepsípters, de la família dels estilòpids, els mascles del qual presenten quatre artells i les femelles no abandonen mai l’individu parasitat (un himenòpter del gènere Andrena).
esternita
Entomologia
Cadascuna de les peces del dermatoesquelet dels insectes corresponent a la regió ventral dels segments del tòrax.
estafilínids
Entomologia
Família de coleòpters caracteritzats pel fet de tenir els èlitres molt reduïts, que deixen al descobert una gran part de l’abdomen, i el cos de forma allargada.
Comprèn unes 20000 espècies incloses en nombrosos gèneres que habiten en tot tipus d’hàbitats i latituds Són comuns als Països Catalans
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina