Resultats de la cerca
Es mostren 924 resultats
escorpí d’aigua
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels hemípters, de la família dels nèpids, amb el cos aixafat, el cap petit i les potes anteriors molt desenvolupades i especialitzades en la captura de preses.
L’abdomen acaba en un tub de missió respiratòria Habiten en les aigües dolces i tranquilles, riques en vegetació És un gènere cosmopolita, i l’espècie N cinerea , d’uns 1,5-2 cm de longitud, és comuna als Països Catalans
escolopidi
Entomologia
En els insectes, tipus de sensília complexa, que forma part dels òrgans cordotonals, especialitzats a percebre els canvis de pressió i vibracions del medi.
escolítids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels coleòpters, de molt petites dimensions, de forma cilíndrica i compacta, amb èlitres i amb l’extrem solcat de processos punxeguts laminars o granuliformes.
Són molt perjudicials per a les coníferes, en els quals obren galeries La família és estesa per tots els boscs del món amb unes 1500 espècies, representades als Països Catalans, i constitueixen grans plaques
escòlia
Scolia flavifrons
Simon J. Tonge CalPhotos (cc-by-3.0)
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels himenòpters, de la família dels escòlids.
Els mascles atenyen uns 20-26 mm de longitud i 30-40 mm la femella El cos és semblant al d’una vespa, de color negre amb dues taques transversals de color groc taronja en els segments abdominals segon i tercer Estan especialitzats en la caça de les larves de coleòpters lamellicornis Són propis de les regions tropicals L’espècie S flavifrons és un dels himenòpters més grossos d’Europa
esclerificació
Entomologia
Procés d’enfosquiment i d’enduriment que sofreix la cutícula dels insectes i gràcies al qual adquireix duresa i resistència mecàniques.
escarites
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels coleòpters, de la família dels escarítids, de dimensions grans o mitjanes, caracteritzats pel fet de tenir el cap molt gros i les mandíbules arquejades, punxegudes i grosses, formant una mena de pinça molt visible.
Les potes posteriors són fortes i dentades i els èlitres durs, negres i brillants Habiten a les zones sorrenques a la vora de la mar, on excaven galeries a la sorra L’espècie Scanter bujarius , d’uns 3 cm de llargària, és comuna al litoral català
escarabeids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels coleòpters, caracteritzats pel fet de presentar l’extrem de les antenes en forma de pinta amb les pues mòbils.
De formes, dimensions i coloracions molt diverses, presenten generalment un dimorfisme sexual acusat i llurs èlitres són durs i no recobreixen totalment l’abdomen Les larves són en forma d’eruga tenen potes ben desenvolupades però poc aptes per a la locomoció, i un aparell masticatori molt potent La nimfa és lliure El règim alimentari tant de larves com d’adults és molt variat poden ésser copròfags, necròfags, fitòfags, sapròfags i fins i tot paràsits La família és estesa pràcticament per tot el món amb unes 20000 espècies, representades extensament als Països Catalans
escata
Anatomia animal
Entomologia
Pèls modificats dels lepidòpters (papallones), de forma aplanada, que els cobreixen les ales i altres parts del cos.
Són les responsables de les coloracions alars
eruga
Eruga
© Fototeca.cat-Corel
Entomologia
Fase larval mòbil dels insectes lepidòpters.
Les erugues presenten tres parells de potes toràciques i quatre o cinc parells de potes abdominals proveïdes de ventoses posseeixen mandíbules que usen activament per a alimentar-se de vegetals Constitueixen l' estadi de creixement durant el qual l’animal emmagatzema reserves energètiques que li permetran de realitzar els processos de transformació fins a convertir-se en papallona insecte adult Les erugues passen per quatre o cinc fases, separades per mudes l’última muda dóna lloc a la crisàlide Moltes erugues, abans de crisalidar-se, construeixen un embolcall pupal amb el fil de seda que…
eristalis
Eristalis tenax
Donald Hobern (CC BY 2.0)
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels dípters, subordre dels braquícers, de la família dels sírfids, de coloracions brillants, molt semblants a les de les abelles.
Els adults es nodreixen del nèctar de les flors, mentre que les larves en forma de cuc s’alimenten de substàncies orgàniques en descomposició, per la qual cosa viuen en gran quantitat les aigües pútrides L’espècie E tenax és comuna als Països Catalans