Resultats de la cerca
Es mostren 924 resultats
membrana peritròfica
Anatomia animal
Entomologia
Membrana produïda per la secreció que es forma a l’intestí mitjà dels insectes i que embolcalla el bol alimentari.
escarabat rinoceront

Escarabat rinoceront
© Sinisa Botas / Fotolia.com
Entomologia
Escarabat de la família dels escarabeids, d’uns 3 cm de llargària i amb el cos de forma oval i fortament convexa, recobert d’una cuirassa molt brillant de color castany rogenc a la part superior i bru clar a la inferior, que és proveïda d’una pubescència groga.
Els mascles tenen a l’extrem del cap un corn dirigit cap amunt, mentre que les femelles tenen una petita prominència De moviments lents, ponen els ous en la fusta en descomposició És comú en indrets secs dels Països Catalans
escarabat pudent
Entomologia
Gènere d’escarabats, de la família dels tenebriònids, d’uns 2-3 cm de llargària, de protòrax gros i èlitres convexos, soldats entre ells per la línia mitjana i acabats en una punxa obtusa.
Té les potes llargues i primes Viu en els soterranis, a les bodegues i clavegueres i en llocs foscs i humits, on es nodreix de substàncies orgàniques En advertir un perill, emet un raig d’un líquid irritant i resta immòbil Les espècies B mortisaga, B gigas, B lethifera , etc, són comunes als Països Catalans
escarabat piloter

Dos escarabats piloters
© Fototeca.cat
Entomologia
Escarabat de la família dels escarabeids, d’uns 3 cm de llargària, de cos aixafat i de color negre, amb el cap ample, arrodonit i voltat de sis dents.
Té el protòrax ample i ovalat transversalment, l’abdomen amb èlitres solcats longitudinalment per costelles i les potes anteriors dirigides cap endavant i amb les vores dentades S'alimenta d’excrements bovins, replegant-los i fent-ne boles que empeny amb el cap i les potes anteriors fins als caus subterranis, on les guarda per alimentar-se A l’època de la posta, la femella pon els ous a les boles És comú a les platges dels Països Catalans
escarabat hèrcules

Escarabat hèrcules
Didier Descouens (cc-by-sa-3.0)
Entomologia
Escarabat de la família dels escarabeids, d’uns 16 cm de llargària en els mascles i 9 cm en les femelles.
Els mascles es caracteritzen pel fet de tenir el cap proveït d’una banya dirigida cap endavant i una mica corbada cap amunt, i el protòrax triangular prolongat cap endavant per una altra banya molt més desenvolupada, acabada en punxa i una mica corbada cap a baix Les femelles no tenen banyes Viuen als boscs de l’Amèrica tropical
escarabat escopeter
Entomologia
Nom de diversos coleòpters de la família dels braquínids que es caracteritzen sobretot per la presència d’un aparell defensiu a l’extrem de l’abdomen, pel qual, en ésser amenaçats per algun perill, emeten un líquid corrosiu en forma de núvol blanquinós.
L’emissió del líquid va acompanyada d’un soroll peculiar, i d’aquí ve el seu nom Són escarabats de colors lluents i vius, amb el cap i el tòrax molt prims en comparació amb l’abdomen Viuen sota les pedres, sobretot als terrenys calcaris Les espècies més comunes als Països Catalans són Brachinus crepitans i Aptinus displosor
escarabat enterrador

Escarabat enterrador
Natural History Museum | Luxmmi Varathan & Craig Perl (cc-by-nc-sa)
Entomologia
Nom de diversos insectes de la família dels sílfids que pertanyen als gèneres Necrophorus i Necrodes.
Són escarabats de forma tosca, oblonga, cap petit, protòrax ample i èlitres més curts que l’abdomen, de forma que els últims segments ventrals d’aquest resten al descobert Tenen un olfacte molt sensible i van ràpidament allà on hi ha el cadàver d’un animal A causa dels sucs digestius disgreguen la carn de què es nodreixen Atès que aquesta digestió no és completa, els escarabats enterradors, associant-se entre ells, enterren les despulles del cadàver sota el sòl i a poca profunditat, d’on els ve el nom Aquest enterrament va seguit de la posta d’ous de les femelles a l’interior del cadàver, de…
escarabat de Sant Joan
Entomologia
Nom de diversos insectes de la família dels escarabeids que pertanyen als gèneres Amphimallon, Anoxia, Melolontha i Rhizotrogus
.
Són escarabats de 2 o 3 cm de llargària, amb el cap gros i quadrangular, que en els mascles és proveït d’unes antenes grosses i amb l’extrem eixamplat Tots ells tenen un vol lent i molt sorollós que inicien cada any cap al mes de juny, per Sant Joan, en sortir de les galeries subterrànies on han passat l’hivern en fase larval Les larves es nodreixen de les arrels de les plantes de l’horta, per la qual cosa són molt nocives Algunes de les espècies d’aquests gèneres són molt comunes als Països Catalans
escarabat de sang
Entomologia
Gènere d’escarabats, de la família dels crisomèlids, d’uns 10 mm de llargària, cos bombat i de color blau fosc o negre, i potes llargues.
Quan són molestats llancen un suc d’olor intensa i desagradable És corrent als indrets herbosos i humits L’espècie Timarcha balearica és comuna a les Illes
escarabat de rossinyol

escarabat rossinyol
NobbiP (CC BY-SA 2.5)
Entomologia
Escarabat lucífug de la família dels tenebriònids, que viu a substrats molt diversos.
És corrent als Països Catalans
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina