Resultats de la cerca

Moltes espècies són comunes als Països Catalans

Professor d’història natural de la Universitat de Kiel 1775 Introduí una nova sistemàtica per a la classificació dels insectes en Supplementum entomologiae 1797 i donà un nou aspecte a l’entomologia Systema entomologiae , 1775

Fou professor a Ajaccio i Avinyó Es retirà a Serinhan, on es dedicà exclusivament a l’estudi dels insectes, i emprengué un gran nombre d’investigacions, que recollí en la seva obra més important, Souvenirs entomologiques 1870-89 És considerat com un dels fundadors de l’entomologia

Es llicencià en farmàcia 1935 a la Universitat de Barcelona Fou un dels primers especialistes mundials en algunes famílies de coleòpters Tenebrionidae i Anobiidae i de la fauna cavernícola i en descriví prop de sis-cents tàxons Director del Museu de Zoologia de Barcelona 1966-77, professor de zoologia artròpodes a la facultat de ciències de la Universitat de Barcelona 1970-75 i president de la Institució Catalana d’Història Natural 1972-74, fou membre numerari de l’Acadèmia de Ciència i Arts de Barcelona 1969 i membre honorari de la Societat Catalana de Lepidopterologia d’ençà de la seva…

Catedràtic d’entomologia a la facultat de ciències de la Universitat de Madrid 1877, director de Museo Nacional de Ciencias Naturales i del Jardín Botánico de Madrid 1899-1939 Membre corresponent de la Institució Catalana d’Història Natural 1901 i de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1909 Collaborà en l’organització de la Junta de Ciències Naturals de Barcelona Era pare del zoòleg i polític Cándido Bolívar

Fou el primer a aplicar el mètode natural a la classificació dels insectes en el seu Précis des caractères génériques des insectes disposés dans un ordre naturel 1796, i amb els Genera crustaceorum et insectorum 1806 establí les bases de la moderna sistemàtica de crustacis i insectes El 1830 succeí Lamarck a la càtedra del Muséum National d’Histoire Naturelle de París

Les antenes són filiformes, i les peces bucals són mastegadores i dirigides cap endavant Tenen metamorfosi completa, i les larves, que són aquàtiques, posseeixen apèndixs abdominals que, de fet, són brànquies en forma de filaments articulats Llur desenvolupament dura dos anys, i l’adult viu només de 10 a 15 dies Les larves i els adults són de règim carnívor Són dividits en dues famílies coridàlids i siàlids Als Països Catalans només hi ha representants de la segona família Aquest ordre és considerat el més primitiu dels neuropteroides

Les quatre ales són membranoses, amb taques brunes, i en repòs resten plegades al llarg del cos Els mascles del gènere Panorpa tenen cercs en forma de tenalles, que recorden la cua dels escorpins Les larves són terrestres i carnívores Hom en coneix unes 150 espècies, de tot Europa, agrupades en els gèneres Bittacus, Boreus i Panorpa , freqüents als Països Catalans

Les marietes tenen el cos arrodonit i globulós, amb el cap i el cefalotòrax negres i amb els èlitres vermells o grocs puntejats de colors foscs De costums diürns, habiten en gran nombre en els horts i jardins, i s’alimenten de pugó, per la qual cosa són beneficioses per a l’agricultura L’espècie més corrent als Països Catalans és la marieta de set punts Coccinella septempunctata , que fa uns 9 mm i té els èlitres vermells amb set punts negres