Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
ditisc
Entomologia
Insecte de l’ordre dels coleòpters, de la família dels ditíscids, de grans dimensions i adaptat a la vida aquàtica.
Té el cos ellíptic i aplanat, amb les potes en forma de rems, proveïdes de sedes natatòries S'alimenten de batracis i peixos petits L’espècie més abundant als Països Catalans és Dytiscus marginalis
peixet de plata
Entomologia
Gènere de tisanurs de l’ordre dels lepismoïdeus, de la família dels lepismàtids.
Són insectes intermedis entre els pterigots i els apterigots Tenen un cos aplanat i un tòrax més gros que l’abdomen Són recoberts d’escates brillants, fet al qual deuen llur nom vulgar Tenen els ulls reduïts o inexistents La longitud total oscilla entre 1 i 2 cm Tenen una àmplia distribució a tot el planeta, a excepció de les zones més septentrionals De costums lucífugs, les espècies domèstiques, com Lisaccharina, acostumen a viure darrere els llibres, dels quals s’alimenten
queleutòpters
Entomologia
Ordre d’insectes pterigots.
Comprèn individus hemimetàbols, de fins a 30 cm de longitud, de cos cilíndric insecte bastó o aplanat insecte fulla , amb ales heterònomes de dimensions i estructura diferents, o àpters, de mesotòrax, metatòrax i potes llargs, tarsos de cinc artells i aparell bucal mastegador Hi han espècies herbívores i nocturnes Llur mimetisme, juntament amb llur cripsi, homocromia i immobilitat davant d’estímuls, fa que passin fàcilment inadvertits Habiten sobretot a les regions tropicals i subtropicals, però també són presents als Països Catalans insecte bastó
cecidòmids
Entomologia
Família de dípters nematòcers, que comprèn individus de petites dimensions (d’1 a 5 mm) amb el cap reduït, globular o lleugerament aplanat.
L’aparell bucal és xuclador Les potes són primes i llargues, i les ales, en general, són arrodonides i tenen la nervadura molt reduïda La família comprèn unes 6000 espècies, moltes de les quals són productores de cecidis o gales
dermàpters
Aspecte d’un dermàpter mascle en visió dorsal: 1 palp maxil·lar, 2 antena, 3 ull, 4 vèrtex, 5 pronot, 6 tegmina, 7 part coriàcia del segon parell d’ales, 8 camp marginal del segon parell d’ales, 9 camp apical del segon parell d’ales, 10 part membranosa del segon parell d’ales, 11 epiprocte, 12 cerc
© Fototeca.cat
Entomologia
Ordre d’insectes marrons o negrosos de grandària petita o mitjana (5 cm de longitud màxima), amb el cos llarg i aplanat, ulls composts i antenes bastant llargues.
El primer parell d’ales, quitinoses i molt curtes, tapa només els primers anells de l’abdomen i les ales del segon parell, les quals són de dimensions normals, quan estan plegades sobre el tòrax Al capdavall de l’abdomen tenen dos cèrcols en forma de pinça Viuen amagats sota pedres, escorces i entre les escletxes dels murs Són actius sobretot de nit, i cerquen sempre la humitat Algunes espècies s’alimenten de vegetals En l’època de reproducció la femella excava una galeria individual, on diposita els ous en nombre de 15 o 20 i en té cura contínuament durant tota la metamorfosi L’espècie més…
tíngids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels heteròpters que comprèn individus de cos aplanat, amb el protòrax i els hemèlitres proveïts d’expansions vistoses i amb el cap sense ocels.
Fitòfags, habiten l’anvers de les fulles dels arbres fruiters a les zones càlides i temperades A la zona mediterrània és especialment important l’espècie Menosteria unicostata , que ataca els ametllers