Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
moscarda
Moscarda
gailhampshire (CC BY 2.0)
Entomologia
Insecte holometàbol de l’ordre dels dípters, de la família dels asílids, de 2 cm el mascle i de 3 cm la femella, d’un color bru groguenc al cap i al tòrax i amb les potes vermelloses, l’abdomen negre, amb taques blanques i groc a l’extrem, i les ales groguenques.
Habita a Europa, en ermots molt assolellats
mosca daurada
Mosca daurada
gailhampshire (CC BY 2.0)
Entomologia
Insecte de l’ordre dels himenòpters, de la família dels crísids, d’uns 8-10 mm de llargada, amb el cap i el tòrax blaus i l’abdomen roig. Són molt vistoses, a causa de la brillantor metàl·lica de llurs colors.
Ponen els ous dins els nius d’abelles i de vespes Les larves, en néixer, es nodreixen de les larves dels hostes Són molt comunes en els llocs secs i assolellats dels països de l’Europa sud-occidental i abunden als Països Catalans
espiadimonis
Espiadimonis (Anax imperator)
gihawi (CC BY-NC)
Entomologia
Nom donat a qualsevol insecte odonat de la família dels èsnids, caracteritzats pel fet de presentar el cos gros i robust (sobretot el tòrax), l’abdomen de colors lluents i virolats, els ulls molt grossos i les ales posteriors més grosses que les anteriors.
Són freqüents a les vores d’aigua rius, llacs, basses, etc i als llocs clars i assolellats Els gèneres més importants, Aeschna i Anax , tenen espècies comunes als Països Catalans, com Aeschna grandis i Anax imperator , que és l’espiadimonis europeu més gros de tots
pregadeu
pregadeu
© Fototeca.cat
Entomologia
Insecte de l’ordre dels dictiòpters, de la família dels màntids, de cos allargat i amb una talla que va dels 45 mm els mascles fins als 75 mm les femelles.
És de color generalment verd, però també pot ésser marró o groguenc té les potes anteriors molt diferenciades amb funció prensora, amb dues rengleres d’espines contraposades amb les quals pot estripar les seves preses De règim diürn, habita els llocs secs i assolellats, on practica amb gran agilitat la cacera d’altres insectes de gran ferocitat, arriba al canibalisme, sobretot en el moment de l’acoblament, durant el qual sovint es menja viu el mascle
puça de les glaceres
Puça de les glaceres
Oskar Liset Pryds Hansen (cc-by-4.0)
Entomologia
Insecte de l’ordre dels mecòpters, de la família dels borèids, d’uns 3-4 cm, de llargues potes anteriors amb les quals fa salts sobre la neu o el glaç els dies assolellats o de desglaç, durant l’època en què abandonen l’estat larvari (hivern-primavera).