Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
banyarriquer
Banyarriquer del roure
© Fototeca.cat
Fitopatologia
Entomologia
Nom aplicat a diversos coleòpters cerambícids d’uns 50 mm de llargària, tots longicornis.
Les femelles dipositen els ous a l’escorça dels arbres les larves, xilòfagues, la perforen i excaven galeries dins el tronc i les branques de l’arbre, el qual destrueixen És difícil de combatre les larves en general, hom ho fa amb gasos tòxics, dipositats a l’entrada de les galeries Les larves del banyarriquer del pi Acanthocinus aedilis ataquen els troncs tallats dels pins els mascles tenen les antenes extraordinàriament llargues Les del banyarriquer del pollancre Saperda carcharias , que té el cos recobert d’una pubescència groga i grisa, ataquen els pollancres…
arna
arna Eruga d’àrctid
© Fototeca.cat
Entomologia
Nom aplicat a diversos insectes lepidòpters nocturns les larves dels quals s’alimenten de teixits d’origen animal (llana, feltre, pell, etc), de deixalles o de productes alimentaris emmagatzemats.
No solen atacar els teixits d’origen vegetal, si aquests no són impregnats de greixos o d’altres substàncies d’origen animal Les larves de l' arna de la roba Tineola bisselliella , família dels tineids teixeixen xarxes de seda a les galeries que excaven en els teixits Un capteniment comparable tenen les de l' arna de les estores Trichophaga tapetzella , família dels tineids, les quals, a més, també s’alimenten d’excrements de ratpenats i d’egagròpiles de mussols Les larves de Tinea pellionella , un altre tineid, viuen, per contra, dins tubs que elles mateixes construeixen i que traginen en…
cuc del raïm

Cuc del raïm
Entomologia
Viticultura
Eruga del lepidòpter Lobesia botrana, que produeix grans estralls a les vinyes.
Cada any hi ha dues generacions de papallones i, doncs, d’erugues Les erugues de la primera generació neixen a la darreria de març i ataquen sobretot les flors del raïm Les erugues de la segona generació neixen a la darreria de juny i ataquen els grans de raïm El 1897 una plaga d’aquest cuc malmenà tota la collita del Camp de Tarragona Es combat amb el pelitre, petroli, sabó negre, aigua bullent, etc
àrctia
Entomologia
Gènere de petites papallones nocturnes de l’ordre dels lepidòpters, molt vistoses, amb dimorfisme sexual accentuat.
Les larves ataquen la vinya Són freqüents a la península Ibèrica
antrè
Entomologia
Gènere de petits coleòpters de la família dels dermèstids, que tenen el cos recobert d’escates que formen dibuixos.
Tant les larves com els adults s’alimenten de matèria animal seca pells, plomes, i ataquen molt especialment les colleccions d’insectes, per la qual cosa són anomenats també arnes dels museus
ascalàfids
Entomologia
Família d’insectes planipennis que comprèn individus de 3 a 10 cm d’envergadura, amb les antenes molt llargues acabades en forma de paleta o de maça.
Tenen les ales molt reticulades, de color de sofre o groc lletós Són bons voladors i carnívors s’alimenten d’altres insectes que cacen al vol Les larves, també carnívores, tenen les mandíbules poderoses i ataquen les preses corren per terra, entre herbes o sota pedres en llocs secs La vida larval dura uns dos anys Els ascalàfids són abundants a l’Europa del sud
ampelòfag | ampelòfaga
Entomologia
Dit dels insectes que ataquen la vinya (fil·loxera, escarbató de la vinya, etc).
xinxa de camp
Entomologia
Nom donat a diversos insectes heteròpters pertanyents a la família dels pentatòmids.
Són de cos gairebé pentagonal, amb hemèlitres verds, vermells o negres generalment fitòfags, fan una pudor desagradable Xuclen la saba de nombroses plantes i les perjudiquen Són comunes als prats i jardins Els representants més importants pertanyen als gèneres Aelia Arostrata , que ataca les gramínies, Corpocoris que ataca els cereals, Dolycoris , Eurydema que ataca les cols, Eurygaster que ataca els cereals i Graphosoma i Raphigaster que ataquen els arbres fruiters
cadell

Cadell
Jean and Fred (CC BY 2.0)
Fitopatologia
Entomologia
Insecte ortòpter, de la família dels gríl·lids, d’uns 5 cm de llargada, de color bru, amb el protòrax recobert per una cuirassa quitinosa forta.
El primer parell de potes és molt desenvolupat i constitueix un òrgan excavador, amb el qual l’insecte obre galeries subterrànies, on habita i cerca l’aliment, que es compon de cucs, larves, arrels i tubercles El cicle evolutiu dura uns dos anys La femella pon els ous sota terra, dels quals neixen els cadells a la primavera Durant l’hivern es colguen a terra, i a la primavera següent construeixen galeries superficials hom diu aleshores que llauren i ocasionen danys importants A la tardor del mateix any atenyen la forma adulta Ataquen moltes plantes d’horta patata, pastanaga,…
dermèstids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels coleòpters que comprèn unes 500 espècies.
Són animals petits, d’uns 8 mm de longitud total Els adults tenen el cos cobert de petites escates o bé de quetes, amb antenes en forma de maça L’aparell bucal és mastegador Les larves tenen el cos cobert de llargs pèls en forma de pinzells Viuen per tota la superfície terrestre, i tant les larves com els adults constitueixen un flagell per a les cases, perquè ataquen productes dessecats, com ara les pells, les plomes, els greixos, etc, mengen resquícies de matèria orgànica i animals morts i, si hom no els combat, poden fer malbé les colleccions dels museus d’història natural