Resultats de la cerca

L’aparell bucal és xuclador Les potes són primes i llargues, i les ales, en general, són arrodonides i tenen la nervadura molt reduïda La família comprèn unes 6000 espècies, moltes de les quals són productores de cecidis o gales

Posseeixen ulls composts grossos i ocelles, antenes variables i aparell bucal mastegador Tenen les ales ben desenvolupades i el vol ràpid Diürns, s’alimenten de la matèria dolça de les flors Llur hàbitat és molt variat Habiten en països càlids, i el gènere més comú als Països Catalans és l’èumenes

L’aparell bucal és xuclador, i es nodreixen de líquids vegetals Habiten prop de les aigües dolces corrents i estancades i ponen els ous sobre les plantes aquàtiques Les larves, allargassades, es recobreixen d’un estoig cilíndric i obert per tots dos extrems, format per brins d’herbes i branquetes L’espècie Phryganea natterei és comuna als Països Catalans

Es diferencien dels polls en el fet que tenen l’aparell bucal mastegador Són ectoparàsits d’ocells i d’alguns mamífers L’alimentació és sapròfaga, constituïda per plomes i pèls Exemples típics de mallòfags són el poll dels polls Menopon gallinae , que parasita gallines, el poll dels coloms Colpocephaleum longicaudum , el poll dels gossos Trichodectes canis i el poll dels gats Trichodectes subrostratus

L’aparell bucal és prominent, generalment no retràctil i capaç de perforar epidermis dures i causar picades doloroses Les larves són aquàtiques o pròpies de llocs molt humits, sapròfagues o depredadores Els adults viuen prop de qualsevol curs o embassament d’aigua Presenten dimorfisme sexual els mascles s’alimenten de nèctar i sucs vegetals i les femelles són hematòfagues de mamífers, als quals sovint transmeten nombrosos paràsits, causants de tularèmia, tripanosomiasi, etc

Comprèn individus hemimetàbols, de fins a 30 cm de longitud, de cos cilíndric insecte bastó o aplanat insecte fulla , amb ales heterònomes de dimensions i estructura diferents, o àpters, de mesotòrax, metatòrax i potes llargs, tarsos de cinc artells i aparell bucal mastegador Hi han espècies herbívores i nocturnes Llur mimetisme, juntament amb llur cripsi, homocromia i immobilitat davant d’estímuls, fa que passin fàcilment inadvertits Habiten sobretot a les regions tropicals i subtropicals, però també són presents als Països Catalans insecte bastó

Les potes, llargues, acaben en dues ungles, entre les quals hi ha un anell adhesiu els tarsos tenen cinc artells, i l’abdomen és allargat i de deu segments, sovint amb cercs abdominals tenen dos parells d’ales membranoses, cobertes de pèls i escates, aparell bucal llepador xuclador i antenes filiformes Les larves, generalment aquàtiques, són depredadores i fitòfagues, i viuen en uns estoigs construïts de diversos materials units per fils de seda La majoria habiten aigües dolces, però n'hi ha d’aigües salobres i marines

L’aparell bucal és mastegador i és molt reduït en l’adult les antenes són llargues, filiformes i multiarticulades a més dels dos ulls normals tenen tres ocels Els dos parells d’ales són membranoses i, plegats, són més llargs que l’abdomen aquest té 11 segments i acaba en dos cercs llargs, multiarticulats i anteniformes, que en els mascles serveixen de ganxos copuladors Les larves, aquàtiques, són semblants als adults De règim fitòfag, hom els troba entre les pedres, a les herbes o sota escorces, però sempre prop de l’aigua

Tenen ulls composts, força grossos i molt separats, i les antenes van inserides en una fosseta comuna o en dues de contigües l’aparell bucal és reduït i no funcional les ales són curtes i grosses i de color gris fosc Són insectes diürns Ponen els ous prop de l’orifici nasal o dels ulls dels grans mamífers les larves penetren a la cavitat nasal i als sins maxillars i frontals, on creixen alimentant-se de mucositats surten de l’hoste expulsats per un esternut i passen a nimfes en el sòl o en els excrements

Comprèn individus de dimensions mitjanes amb l’abdomen allargat i pla, recobert gairebé tot pels èlitres En general són de colors bruns o negres, amb reflexos metàllics Són carnívors i tenen l’aparell bucal molt desenvolupat Viuen en boscs i prats, a terra, sota les pedres Són propis de les zones temperades El gènere més representatiu de la família és Carabus L’espècie C violaceus és àmpliament difosa per tota la regió mediterrània C auratus és pròpia de l’Europa Central C sylandeus viu als prats i boscs pirinencs, i C rutilans habita solament a altituds superiors als 1000 m