Resultats de la cerca

En sentit estricte els drepànids són papallones petites, d’aparença fràgil, habitualment nocturnes Tenen l’àpex en forma de falç Les erugues es caracteritzen per un últim parell de potes falses i tenir, per tant, un extrem caudal punxegut i enlairat Als Països Catalans viuen vuit espècies de drepanins i nou de tiatirins

Els mascles es caracteritzen pel fet de tenir el cap proveït d’una banya dirigida cap endavant i una mica corbada cap amunt, i el protòrax triangular prolongat cap endavant per una altra banya molt més desenvolupada, acabada en punxa i una mica corbada cap a baix Les femelles no tenen banyes Viuen als boscs de l’Amèrica tropical

Malgrat que des del 1914 es considerava que existien 30 ordres d’insectes, el 2001 se'n descriví un de nou a partir de restes fossilitzades, que se situaria entre l’ordre mantoïdeus dels pregadeus i l’ordre fasmatoïdeus dels insectes bastó Els individus d’aquest ordre es caracteritzen per ésser carnívors i estar recoberts d’una cuirassa en l’estat de nimfa El 2003 es trobaren al desert de Namíbia els primers exemplars vius d’aquest ordre, que pertanyien a quatre espècies diferents

Es caracteritzen per presentar el cos en forma de barca capgirada, ulls grossos, antenes d’onze artells, èlitres que cobreixen completament l’abdomen i potes amb artells en forma de paletes, la qual cosa, juntament amb la forma del cos, els permet de desplaçar-se molt fàcilment dins l’aigua Són de colors foscs i habiten en rius, basses o llacs d’aigua dolça o salabrosa, rics en vegetació Només surten de l’aigua i volen quan la bassa és seca o les nits de primavera i tardor Són estrictament carnívors i molt voraços La distribució és cosmopolita Entre els principals gèneres cal…

Es caracteritzen pel fet de tenir el cos curt, cilíndric i de color fosc, les antenes llargues i primes i un òrgan auditiu situat a la base de les tíbies del primer parell de potes Habiten en els boscs, prats i habitatges rurals, i es nodreixen d’herbes i vegetals, però són pràcticament omnívors De costums nocturns, excaven caus sota terra, on passen l’hivern Produeixen un carrisqueig amb la fricció dels èlitres El grill camperol o de la P Gryllus campestris és de color negre, i hom l’anomena de la P perquè la venació elitral fa uns relleus imitant una P majúscula Habita als…

És propi dels homoneures i un tret determinant per a diferenciar-los dels heteroneures, en què l’acoblament alar és fet mitjançant el fre

Hom utilitza sovint les denominacions macrolepidòpter i microlepidòpter per a designar respectivament les papallones grosses de 2-3 cm o més i les papallones petites de 2-3 cm o menys Tenen les quatre ales i la major part del cos cobertes d’escates, sovint molt acolorides El cap, petit, conté nombrosos òrgans els ulls composts, els palps, les antenes amb què els mascles capten les feromones de les femelles i l’espiritrompa, amb la qual xuclen el nèctar i d’altres sucs vegetals i, en fer-ho, traslladen el pollen, adherit al seu cos, d’una flor a una altra pollinització creuada La fase larval…

L’emissió del líquid va acompanyada d’un soroll peculiar, i d’aquí ve el seu nom Són escarabats de colors lluents i vius, amb el cap i el tòrax molt prims en comparació amb l’abdomen Viuen sota les pedres, sobretot als terrenys calcaris Les espècies més comunes als Països Catalans són Brachinus crepitans i Aptinus displosor