Resultats de la cerca

Tenen l’olfacte molt sensible Són carnívors, sapròfags o, sobretot, necròfags, i alguns enterren cadàvers per alimentar després llurs larves escarabat enterrador Són cosmopolites L’espècie Necrophorus vestigator és molt comuna als Països Catalans

La femella és proveïda d’un llarg oviscapte Carnívors, habiten en els troncs dels arbres, entre les plaques de l’escorça Tenen metamorfosi complicada L’ordre inclou poques espècies, que habiten en boscs frescs i amb poca claror, repartides en uns quants gèneres, que habiten a tot Europa, llevat de la península Ibèrica Antigament hom els considerava inclosos dins l’ordre dels neuròpters

Tenen les ales molt reticulades, de color de sofre o groc lletós Són bons voladors i carnívors s’alimenten d’altres insectes que cacen al vol Les larves, també carnívores, tenen les mandíbules poderoses i ataquen les preses corren per terra, entre herbes o sota pedres en llocs secs La vida larval dura uns dos anys Els ascalàfids són abundants a l’Europa del sud

Tant l’adult com la larva tenen l’abdomen format per 11 segments Són cecs, tenen antenes articulades i són descolorits i de mida molt petita aproximadament 1 cm Són insectes de distribució molt àmplia a les regions càlides i temperades de la terra viuen sota les pedres, sota terra, en la fusta podrida, sota la fullaca, etc Mengen detrits, i alguns són carnívors

Malgrat que des del 1914 es considerava que existien 30 ordres d’insectes, el 2001 se'n descriví un de nou a partir de restes fossilitzades, que se situaria entre l’ordre mantoïdeus dels pregadeus i l’ordre fasmatoïdeus dels insectes bastó Els individus d’aquest ordre es caracteritzen per ésser carnívors i estar recoberts d’una cuirassa en l’estat de nimfa El 2003 es trobaren al desert de Namíbia els primers exemplars vius d’aquest ordre, que pertanyien a quatre espècies diferents

Comprèn individus de dimensions mitjanes amb l’abdomen allargat i pla, recobert gairebé tot pels èlitres En general són de colors bruns o negres, amb reflexos metàllics Són carnívors i tenen l’aparell bucal molt desenvolupat Viuen en boscs i prats, a terra, sota les pedres Són propis de les zones temperades El gènere més representatiu de la família és Carabus L’espècie C violaceus és àmpliament difosa per tota la regió mediterrània C auratus és pròpia de l’Europa Central C sylandeus viu als prats i boscs pirinencs, i C rutilans habita solament a altituds superiors als 1000 m

D’aspecte molt semblant als dels espiadimonis, en difereixen pel fet de tenir les antenes més llargues i perfectament visibles i les ales més estretes i amb un estigma L’individu adult apareix pel juny i el juliol i només fa curtes volades al capvespre La larva, d’uns 18-20 mm, té fortes mandíbules i hàbits carnívors caça les preses amb una trampa en forma d’embut, amb parets molt inclinades, que disposa sobre sòls arenosos, en el fons del qual embut s’està ella tot esperant que hi caiguin Les espècies M formicarius, M inconspicuus i M europaeus són comunes als Països Catalans

Es caracteritzen per presentar el cos en forma de barca capgirada, ulls grossos, antenes d’onze artells, èlitres que cobreixen completament l’abdomen i potes amb artells en forma de paletes, la qual cosa, juntament amb la forma del cos, els permet de desplaçar-se molt fàcilment dins l’aigua Són de colors foscs i habiten en rius, basses o llacs d’aigua dolça o salabrosa, rics en vegetació Només surten de l’aigua i volen quan la bassa és seca o les nits de primavera i tardor Són estrictament carnívors i molt voraços La distribució és cosmopolita Entre els principals gèneres cal…

Comprèn les famílies dels cicindèlids, caràbids, ditíscids i girínids