Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
poll comú
Poll comú
© Fototeca.cat
Entomologia
Anoplur de la família dels pedicúlids, d’uns 2 mm de longitud, amb el cos deprimit, de color groc fosc i cobert d’una cutícula resistent, aparell bucal picador xuclador i potes amb molts pèls i acabades en una ungla.
Són animals cosmopolites i viuen paràsits sobre el cos de l’home i s’alimenten de la seva sang Hom hi distingeix dues subespècies Phumanis capitis , que viu al cap de l’home, adherit als pèls, i Phumanis corporis , que viu en els vestits de l’home i passa a la pell quan vol xuclar sang Són molt perillosos, car poden transmetre diverses malalties, com la febre recurrent, i els microbis que hi ha en el poll poden passar a través de la pell mitjançant petites ferides que es produeix l’home en gratar-se, o bé a través dels excrements dels polls Altrament, el poll provoca pruïja i a vegades…
borinot

Borinot comú (Bombus terrestris)
Maurice (cc-by-nc-4.0)
Entomologia
Gènere d’insectes himenòpters de la família dels àpids semblants a l’abella, però més grossos (atenyen uns 3 cm), de vol brogent, amb el cos robust i molt pelut, de colors foscs (borinots negres) o clars i ratllats (borinots rossos).
Molt freqüents a tots els països temperats, viuen en societats anuals no gaire nombroses 50-200 individus, formades per femelles fèrtils i estèrils i per mascles fèrtils La societat és fundada a la primavera per una femella fèrtil o reina, que construeix el niu a terra amb molses, herbes i fulles Dels ous que pon, en neixen, de primer, femelles estèrils obreres, encarregades de la cura del niu i de les larves, i més tard altres femelles fèrtils, diferents de la reina, més petites, les quals ponen ous que donen lloc als mascles Al final de l’estiu, dels ous posts per la reina, en neixen…
poll

Poll comú (Pediculus humanus ssp. capitis)
renko (CC BY-NC)
Entomologia
Nom donat a diversos insectes de molt petita grandària pertanyents als ordres dels homòpters, anoplurs, psocòpters i mal·lòfags.
mantofasmatoïdeus
Entomologia
Ordre d’insectes que reben el nom comú de gladiadors.
Malgrat que des del 1914 es considerava que existien 30 ordres d’insectes, el 2001 se'n descriví un de nou a partir de restes fossilitzades, que se situaria entre l’ordre mantoïdeus dels pregadeus i l’ordre fasmatoïdeus dels insectes bastó Els individus d’aquest ordre es caracteritzen per ésser carnívors i estar recoberts d’una cuirassa en l’estat de nimfa El 2003 es trobaren al desert de Namíbia els primers exemplars vius d’aquest ordre, que pertanyien a quatre espècies diferents
escarabat de les flors
Entomologia
Escarabat, de la família dels escarabeids, d’un parell de cm de longitud i de color verd clar daurat a la part superior i vermell a la inferior.
És comú als Països Catalans
escarabat de nit
Entomologia
Escarabat de la família dels escarabeids, d’uns 2-3 cm de llargària, amb color de fons bru negrós i bru vermell amb una fina pubescència blanca que cobreix totes les parts superiors; els mascles tenen les antenes dilatades a l’extrem.
Viu en els indrets arenosos, rics en vegetació arbòria, sobretot pins, i és bastant comú als Països Catalans
rosalia alpina

Rosalia alpina
Aah-Yeah (CC BY 2.0)
Entomologia
Insecte de l’ordre dels coleòpters, de la família dels cerambícids, d’uns 20 a 40 mm de longitud, longicorni, amb el cos apelfat de colors grisos o blaus, entre els quals ressalten taques negres envellutades.
És possiblement, l’insecte coleòpter més bonic i cercat Habita sobretot a les muntanyes Pirineus, Alps, sobre el faig i, de vegades, sobre les flors És comú a tot Europa
cuc de farina

Cuc de farina
Mnolf (cc-by-sa-3.0)
Entomologia
Eruga del coleòpter Tenebrio molitor, molt comú als molins de farina, de la qual s’alimenta.
escarabat rinoceront

Escarabat rinoceront
© Sinisa Botas / Fotolia.com
Entomologia
Escarabat de la família dels escarabeids, d’uns 3 cm de llargària i amb el cos de forma oval i fortament convexa, recobert d’una cuirassa molt brillant de color castany rogenc a la part superior i bru clar a la inferior, que és proveïda d’una pubescència groga.
Els mascles tenen a l’extrem del cap un corn dirigit cap amunt, mentre que les femelles tenen una petita prominència De moviments lents, ponen els ous en la fusta en descomposició És comú en indrets secs dels Països Catalans