Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
escarabat banyut
Escarabat banyut (Copris sphaeropterus)
Brian du Preez (CC BY-SA)
Entomologia
Gènere d’escarabats, de la família dels escarabeids, de color negre i cos corpulent, en el mascle proveït d’una punxa corbada damunt la part superior del tòrax.
Moltes espècies són comunes als Països Catalans
criòcer
Entomologia
Gènere d’insectes coleòpters de la família dels crisomèlids, molt petits (menys d’1 cm) i de colors vius, metàl·lics i variats.
Les dues espècies més comunes, Crioceris asparagi i Crioceris duodecimpunctata , causen unes grans destrosses als conreus d’espàrrecs
parnàs
Entomologia
Gènere de lepidòpters de la família dels papiliònids, els adults del qual tenen les ales semitransparents, blanques o groguenques, amb taques vermelles o negres, les antenes amb l’extrem distal dilatat i ample, i l’extrem de l’abdomen de les femelles proveït d’una bossa còrnia.
Habiten a les muntanyes altes Les espècies Pmnemosyne i Papollo apollo són comunes als Països Catalans, entre 1 000 i 2 500 m
hidrofílids
Entomologia
Família d’insectes pterigots de l’ordre dels coleòpters integrada per escarabats de colors foscs, sis segments abdominals, antenes acabades en maça i cos deprimit.
Inclou nombrosíssimes espècies de grandàries diverses, d’hàbitat aquàtic i d’alimentació fitòfaga o carnívora, segons les espècies Hydrophilus, Hydrobius i Cercyon són comunes als Països Catalans
frigànids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels tricòpters les larves dels quals habiten tant en aigua corrent com en aigua estancada.
Els gèneres més importants que comprèn són Phryganea sp i Neuronia sp , diverses espècies dels quals són comunes als Països Catalans Hom els empra sovint com a esquer per a pescar
hipoderma
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels dípters, de la família dels cal·lifòrids, molt semblants a la mosca domèstica i d’uns 11-13 mm de longitud, de color negre, potes grogues i boca sense trompa.
Les femelles ponen els ous sobre la pell dels bous i les vaques, i les larves, en néixer, hi provoquen tumors purulents Són comunes als Països Catalans i arreu d’Europa
escarabat d’aigua
Entomologia
Qualsevol escarabat de les famílies dels hidrofílids, dels ditíscids, dels higròbids i dels girínids, de cos deprimit en forma de barca i potes adaptades a la natació.
Viuen als estanys i rius d’aigües tranquilles i surten de nit per volar Les espècies dels gèneres Dytiscus , Gyrinus , Hydrophilus i Cybister són molt comunes als rius dels Països Catalans
tetigomètrids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels homòpters, d’aspecte característic, amb les ales anteriors endurides, rugoses o llises i brillants, les tíbies amb crestes, petites dents o bé llises, i les posteriors amb corones d’espines a l’extrem.
Les femelles tenen un oviscapte rudimentari Inclou unes 100 espècies, sobretot d’Europa i Àsia, algunes de les quals viuen en simbiosi amb les formigues El gènere més representatiu és Tettigometra , amb moltes espècies comunes als Països Catalans
pterostíquids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels coleòpters molt semblant a la dels caràbids, de la qual abans formava part com a subfamília; és integrada per prop d’unes 5 000 espècies, cosmopolites i de mides i formes molt diverses.
Destaquen, entre altres, els gèneres Percus, Abax, Pterostichus, Amara i Zabrus , amb espècies comunes als Països Catalans L’espècie Zabrus tenebrioides parasita els cereals, i algunes espècies del gènere Amara parasiten cereals, crucíferes i compostes, i hi ocasionen grans estralls
mosca daurada
Mosca daurada
gailhampshire (CC BY 2.0)
Entomologia
Insecte de l’ordre dels himenòpters, de la família dels crísids, d’uns 8-10 mm de llargada, amb el cap i el tòrax blaus i l’abdomen roig. Són molt vistoses, a causa de la brillantor metàl·lica de llurs colors.
Ponen els ous dins els nius d’abelles i de vespes Les larves, en néixer, es nodreixen de les larves dels hostes Són molt comunes en els llocs secs i assolellats dels països de l’Europa sud-occidental i abunden als Països Catalans