Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
escarabat de la patata
Aparellament de dos escarabats de la patata
Entomologia
Escarabat de la família dels crisomèlids, d’uns 11-12 mm de llargària i de forma oval, de color groc, amb el dors de cada èlitre solcat per cinc bandes negres longitudinals.
Hom l’anomena també dorífora Procedent de l’Amèrica del Nord, a la fi del segle XIX arribà a Europa amb un carregament de patates, i s’hi estengué ràpidament des d’aleshores, ha esdevingut una plaga terrible per a les patateres i altres conreus Hom el combat amb DDT, arsenat de plom, lindane, etc
crisomèlids
Entomologia
Família d’insectes coleòpters fitòfags, de cos globular i de colors vius i variats, sovint metàl·lics.
Els més típics són les crisomeles i l’escarabat de la patata Les larves dels crisomèlids viuen generalment sobre les plantes, bé que algunes són perforadores i moltes d’elles nocives per a l’agricultura
gelèquids
Entomologia
Família de microlepidòpters, petits i nocturns, d’àpex punxegut i ales posteriors trapezoidals.
De les 6000 espècies existents, als Països Catalans n'hi viuen unes 350, algunes de les quals provoquen plagues agrícoles, com són el cuc rosat del cotó Pectiniphora gossypiella , l’alucita Sitotroga cerealella i la tinya de la patata Phthorimaea operculella , entre d’altres
cadell
Cadell
Jean and Fred (CC BY 2.0)
Fitopatologia
Entomologia
Insecte ortòpter, de la família dels gríl·lids, d’uns 5 cm de llargada, de color bru, amb el protòrax recobert per una cuirassa quitinosa forta.
El primer parell de potes és molt desenvolupat i constitueix un òrgan excavador, amb el qual l’insecte obre galeries subterrànies, on habita i cerca l’aliment, que es compon de cucs, larves, arrels i tubercles El cicle evolutiu dura uns dos anys La femella pon els ous sota terra, dels quals neixen els cadells a la primavera Durant l’hivern es colguen a terra, i a la primavera següent construeixen galeries superficials hom diu aleshores que llauren i ocasionen danys importants A la tardor del mateix any atenyen la forma adulta Ataquen moltes plantes d’horta patata, pastanaga,…
coleòpters
De dalt a baix i d’esquerra a dreta: masc.-amb les característiques antenes en forma de ventall-i fem. d’escarabat blanc (Polyphylla fullo); masc i fem. d'Anoxia australis; masc. i fem. d’escarabat de nit (Phyllognathus silenus); masc. i fem. d’escarabat rinoceront (Oryctes nasicornis) i Melolontha melolontha
© Fototeca.cat
Entomologia
Ordre d’insectes pterigots, el més nombrós de la classe, integrat per individus de dimensions molt variables, amb aparell bucal mastegador, antenes de forma i estructura diverses, ales anteriors transformades en èlitres i ales posteriors membranoses i replegades sota els èlitres.
Les ales posteriors sovint són molt reduïdes o hi manquen Els èlitres, quan estan replegats, s’adapten perfectament al cos llurs vores internes s’ajunten sobre una línia situada tot al llarg de la meitat del cos El protòrax és gros i mòbil el mesotòrax és molt reduït i només n’és visible una petita part En l’adult, l’abdomen té 9 segments La metamorfosi és completa, les larves tenen formes diverses i les nimfes són poc o molt mòbils i rarament estan ficades dins un capoll Es coneixen més de 300000 espècies de coleòpters, algunes de les quals tenen una coloració molt vistosa la majoria són…
lepidòpters
Papallona rei (Papilio machaon)
Duarte Frade iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Entomologia
Ordre d’insectes de la subclasse dels pterigots que es caracteritzen pel fet d’atènyer de 0,2 a 30 cm.
Hom utilitza sovint les denominacions macrolepidòpter i microlepidòpter per a designar respectivament les papallones grosses de 2-3 cm o més i les papallones petites de 2-3 cm o menys Tenen les quatre ales i la major part del cos cobertes d’escates, sovint molt acolorides El cap, petit, conté nombrosos òrgans els ulls composts, els palps, les antenes amb què els mascles capten les feromones de les femelles i l’espiritrompa, amb la qual xuclen el nèctar i d’altres sucs vegetals i, en fer-ho, traslladen el pollen, adherit al seu cos, d’una flor a una altra pollinització creuada La…