Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
zigòpters
Entomologia
Subordre d’insectes odonats integrat per individus que tenen el cos delicat (abdomen prim i llarg), els ulls que sobresurten lateralment i les ales amples i membranoses (les anteriors i les posteriors són semblants).
Ponen els ous en plantes, i en els estadis larvaris posseeixen brànquies traqueals caudals o laterals Pertanyen a aquest grup les damiselles, amb mascles de cos blavós i femelles verdoses
hipoderma
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels dípters, de la família dels cal·lifòrids, molt semblants a la mosca domèstica i d’uns 11-13 mm de longitud, de color negre, potes grogues i boca sense trompa.
Les femelles ponen els ous sobre la pell dels bous i les vaques, i les larves, en néixer, hi provoquen tumors purulents Són comunes als Països Catalans i arreu d’Europa
escarabat rinoceront
© Sinisa Botas / Fotolia.com
Entomologia
Escarabat de la família dels escarabeids, d’uns 3 cm de llargària i amb el cos de forma oval i fortament convexa, recobert d’una cuirassa molt brillant de color castany rogenc a la part superior i bru clar a la inferior, que és proveïda d’una pubescència groga.
Els mascles tenen a l’extrem del cap un corn dirigit cap amunt, mentre que les femelles tenen una petita prominència De moviments lents, ponen els ous en la fusta en descomposició És comú en indrets secs dels Països Catalans
mosca daurada
gailhampshire (CC BY 2.0)
Entomologia
Insecte de l’ordre dels himenòpters, de la família dels crísids, d’uns 8-10 mm de llargada, amb el cap i el tòrax blaus i l’abdomen roig. Són molt vistoses, a causa de la brillantor metàl·lica de llurs colors.
Ponen els ous dins els nius d’abelles i de vespes Les larves, en néixer, es nodreixen de les larves dels hostes Són molt comunes en els llocs secs i assolellats dels països de l’Europa sud-occidental i abunden als Països Catalans
mosquit verd
Hermes Almond (CC BY-NC-ND 2.0)
Entomologia
Insecte de l’ordre dels homòpters, de la família dels tiflocíbids, que té a l’èlitre una àrea cerosa finament estriada transversalment.
Els ocelles són situats entre el front i el vèrtex Els mascles tenen un òrgan estridulós situat a l’abdomen Ponen els ous als teixits de moreres, ceps, cotó i altres plantes, on es desenvolupen durant cinc setmanes i provoquen les consegüents alteracions en l’hoste
vèlids
Entomologia
Família d’insectes pterigots hemimetàbols de l’ordre dels heteròpters caracteritzats pel fet de presentar dimorfisme alar, tenir el tòrax ampli i generalment ésser desposseïts d’ocels.
Depredadors i gregaris, habiten en les aigües tranquilles o a les vores dels corrents Ponen els ous sobre vegetals que emergeixen de l’aigua Si hom els molesta i els separa, es reagrupen ràpidament, per mútua atracció La família és composta d’unes 200 espècies, de les quals el gènere Velia és comú als Països Catalans
sirícids
Entomologia
Família d’himenòpters del subordre dels símfits, de cos gran i allargat, antenes llargues amb un nombre d’artells que pot arribar a 30, ales llargues, abdomen subcilíndric amb l’últim segment acabat en punta, i oviscapte llarg i estret.
Inclou diversos gèneres, amb nombroses espècies de larves xilòfagues, allargades, amb protòrax molt desenvolupat, potes toràciques bastant reduïdes i sense potes abdominals, de colors blanquinosos o grocs i abdomen acabat en una punta còrnia Gràcies a llurs poderoses mandíbules, les larves poden obrir galeries a la fusta de moltes coníferes Les femelles ponen els ous a la fusta
frigània
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels tricòpters de la família dels frigànids, que atenyen petites dimensions (20-50 mm), presenten quatre ales transparents i un aspecte semblant al de les papallones, de les quals es diferencien per les llargues antenes i pel fet de plegar les ales durant el repòs.
L’aparell bucal és xuclador, i es nodreixen de líquids vegetals Habiten prop de les aigües dolces corrents i estancades i ponen els ous sobre les plantes aquàtiques Les larves, allargassades, es recobreixen d’un estoig cilíndric i obert per tots dos extrems, format per brins d’herbes i branquetes L’espècie Phryganea natterei és comuna als Països Catalans
barreneta
Fitopatologia
Entomologia
Petit coleòpter xilòfag de la família dels escolítids, d’uns 2 mm de llargada, de cos oval i colors foscs, paràsit de l’olivera.
A la primavera les femelles obren galeries a la fusta de l’olivera, de la qual s’alimenten, i hi ponen de 40 a 60 ous les larves, en néixer, construeixen noves galeries de disposició perpendicular a la galeria materna Els adults, en practicar noves galeries, abandonen l’arbre i en cerquen un altre, on comencen un nou cicle Hom combat les barrenetes amb derivats orgànics clorats
dictiòpters
Entomologia
Ordre d’insectes pterigots amb aparell bucal mastegador, antenes generalment filiformes i tarsos de cinc artells; les ales anteriors són més estretes i més coriàcies que les posteriors, membranoses, que s’obren en ventall i es repleguen en repòs sota les anteriors.
L’abdomen presenta deu segments visibles Les femelles ponen els ous en una ooteca produïda per la secreció d’unes glàndules accessòries de l’aparell reproductor L’òrgan copulador dels mascles és asimètric i complex Són insectes hemimetàbols i, per tant, llurs larves són molt semblants als adults, puix que només els falten les ales, les quals es van desenvolupant a mida que van creixent Hom acostuma a subdividir-los en blatoïdeus i mantoïdeus