Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
hipoderma
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels dípters, de la família dels cal·lifòrids, molt semblants a la mosca domèstica i d’uns 11-13 mm de longitud, de color negre, potes grogues i boca sense trompa.
Les femelles ponen els ous sobre la pell dels bous i les vaques, i les larves, en néixer, hi provoquen tumors purulents Són comunes als Països Catalans i arreu d’Europa
mosca de l’olivera
Mosca de l’olivera
Καλλιέργεια
Entomologia
Mosca de la família dels tripètids, d’uns 5 mm de llargada, de cap vermellós, de tòrax gris amb 3 línies de color bru i d’abdomen d’un color groc ataronjat.
És una plaga de les oliveres, car les femelles injecten els ous en les olives i en provoquen la caiguda abans de madurar Atesos els grans estralls que produeixen en les collites, hom les combat amb èsters fosfòrics És comuna a tots els països mediterranis
gelèquids
Entomologia
Família de microlepidòpters, petits i nocturns, d’àpex punxegut i ales posteriors trapezoidals.
De les 6000 espècies existents, als Països Catalans n'hi viuen unes 350, algunes de les quals provoquen plagues agrícoles, com són el cuc rosat del cotó Pectiniphora gossypiella , l’alucita Sitotroga cerealella i la tinya de la patata Phthorimaea operculella , entre d’altres
mosquit verd
Mosquit verd
Hermes Almond (CC BY-NC-ND 2.0)
Entomologia
Insecte de l’ordre dels homòpters, de la família dels tiflocíbids, que té a l’èlitre una àrea cerosa finament estriada transversalment.
Els ocelles són situats entre el front i el vèrtex Els mascles tenen un òrgan estridulós situat a l’abdomen Ponen els ous als teixits de moreres, ceps, cotó i altres plantes, on es desenvolupen durant cinc setmanes i provoquen les consegüents alteracions en l’hoste
cigala
Cigala (Lyristes plebejus = Tibicen plebejus, del gènere Cicada)
iNaturalist (CC BY-NC 4.0)
Entomologia
Nom donat a diversos insectes de la família dels cicàcids.
Tenen el cos robust, amb el cap ample i les antenes molt curtes El tòrax és breu, i l’abdomen, cònic a la base, els mascles tenen unes membranes apergaminades esteses en un marc quitinós, a manera de timbal Les contraccions ràpides d’un petit múscul provoquen unes vibracions en aquestes membranes i fan un so estrident característic Les ales són grans, brillants i pràcticament transparents, amb nervadures molt marcades Les femelles ponen els ous en la tija d’algunes plantes, que perforen mitjançant l’oviscapte En sortir les larves, cauen i s’endinsen a terra es nodreixen de la…