Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
cigala

Cigala (Lyristes plebejus = Tibicen plebejus, del gènere Cicada)
iNaturalist (CC BY-NC 4.0)
Entomologia
Nom donat a diversos insectes de la família dels cicàcids.
Tenen el cos robust, amb el cap ample i les antenes molt curtes El tòrax és breu, i l’abdomen, cònic a la base, els mascles tenen unes membranes apergaminades esteses en un marc quitinós, a manera de timbal Les contraccions ràpides d’un petit múscul provoquen unes vibracions en aquestes membranes i fan un so estrident característic Les ales són grans, brillants i pràcticament transparents, amb nervadures molt marcades Les femelles ponen els ous en la tija d’algunes plantes, que perforen mitjançant l’oviscapte En sortir les larves, cauen i s’endinsen a terra es nodreixen de la…
insectes

Aspecte general d’un efemeròpter mascle en visió lateral i detall del cap
© Fototeca.cat
Entomologia
Classe de l’embrancament dels artròpodes antenats, amb el cos dividit en 21 segments repartits en tres regions (cap, tòrax i abdomen), proveïts de tres parells de potes (hexàpodes), dos parells d’ales o un de sol (o bé cap) i amb metamorfosi durant el desenvolupament.
Descripció El cap és format per sis segments soldats i coberts per la càpsula cefàlica, la part anterior i mitjana de la qual constitueix el clipi a més hi ha els ulls, dues antenes segmentades i un aparell bucal molt divers segons els ordres, però sempre amb un parell de mandíbules, dos parells de maxilles, un llavi superior o labre, un llavi inferior i dos parells de palps uns de labials, corresponents al llavi inferior, i uns de maxillars Hom pot distingir quatre tipus d’aparells bucals mastegador , propi sobretot d’ortòpters, odonats, dermàpters, apterigots, isòpters i coleòpters,…
pupari
Entomologia
Embolcall quitinós de les nimfes dels insectes dípters ciclòrrafs, separats del cos de l’insecte i format per l’últim tegument o cutícula larval endurida i amb missió protectora.
papaorelles
Entomologia
Insecte de l’ordre dels dermàpters, de la família dels forficúlids, de 10 a 15 mm, que presenta el segon parell d’ales ben desenvolupat i, en repòs, protegit sota el primer parell, més curt i quitinós.
Al final de l’abdomen té un parell de cercs dentats en forma de pinça, d’una certa longitud Habita en tota mena de cavitats, dins els fruits trencats, sota escorces i pedres i altres indrets amb ombra i humitat