Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
anisòpters
Entomologia
Subordre d’odonats, integrat per insectes que tenen els dos parells d’ales diferents; en repòs, les ales romanen en posició horitzontal.
Tenen l’abdomen curt i d’un diàmetre semblant al del tòrax Pertanyen a aquest grup les libèllules
hemimetàbol
Entomologia
Dit dels insectes amb metamorfosi incompleta.
Així, de l’ou surt una larva, bastant semblant a l’adult, però sense ales, la qual més tard dóna lloc a la imago o individu adult Són hemimetàbols els odonats, els plecòpters, els ortòpters, els zoràpters, els isòpters, els dermàpters, els embriòpters, els mallòfags, els anoplurs, els tisanòpters i els hemípters
escòlia
Simon J. Tonge CalPhotos (cc-by-3.0)
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels himenòpters, de la família dels escòlids.
Els mascles atenyen uns 20-26 mm de longitud i 30-40 mm la femella El cos és semblant al d’una vespa, de color negre amb dues taques transversals de color groc taronja en els segments abdominals segon i tercer Estan especialitzats en la caça de les larves de coleòpters lamellicornis Són propis de les regions tropicals L’espècie S flavifrons és un dels himenòpters més grossos d’Europa
formiga lleó
Papageorgiou Nikolaos (CC BY-NC)
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels neuròpters, de la família dels mirmeleònids, que inclou espècies d’uns 20-35 mm de llargària.
D’aspecte molt semblant als dels espiadimonis, en difereixen pel fet de tenir les antenes més llargues i perfectament visibles i les ales més estretes i amb un estigma L’individu adult apareix pel juny i el juliol i només fa curtes volades al capvespre La larva, d’uns 18-20 mm, té fortes mandíbules i hàbits carnívors caça les preses amb una trampa en forma d’embut, amb parets molt inclinades, que disposa sobre sòls arenosos, en el fons del qual embut s’està ella tot esperant que hi caiguin Les espècies M formicarius, M inconspicuus i M europaeus són comunes als Països Catalans
poll comú
© Fototeca.cat
Entomologia
Anoplur de la família dels pedicúlids, d’uns 2 mm de longitud, amb el cos deprimit, de color groc fosc i cobert d’una cutícula resistent, aparell bucal picador xuclador i potes amb molts pèls i acabades en una ungla.
Són animals cosmopolites i viuen paràsits sobre el cos de l’home i s’alimenten de la seva sang Hom hi distingeix dues subespècies Phumanis capitis , que viu al cap de l’home, adherit als pèls, i Phumanis corporis , que viu en els vestits de l’home i passa a la pell quan vol xuclar sang Són molt perillosos, car poden transmetre diverses malalties, com la febre recurrent, i els microbis que hi ha en el poll poden passar a través de la pell mitjançant petites ferides que es produeix l’home en gratar-se, o bé a través dels excrements dels polls Altrament, el poll provoca pruïja i a vegades…
apol·loni
Entomologia
Papallona de la família dels papiliònids, semblant a l’apol·lo, també de color blanc amb taques negres.
És pròpia d’Àsia, i habita les muntanyes, a gran altitud
coquílids
Entomologia
Microlepidòpters habitualment nocturns, de morfologia molt semblant a la dels tortrícids
, dels quals són considerats una subfamília.
Alguns poden ocasionar plagues agrícoles, com el cuc del raïm Eupoecilia ambiguella
lacciferins
Entomologia
Subfamília d’insectes homòpters d’aspecte semblant a les cotxinilles, propis de l’Àsia, que hom cria industrialment per obtenir-ne laca.
pterostíquids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels coleòpters molt semblant a la dels caràbids, de la qual abans formava part com a subfamília; és integrada per prop d’unes 5 000 espècies, cosmopolites i de mides i formes molt diverses.
Destaquen, entre altres, els gèneres Percus, Abax, Pterostichus, Amara i Zabrus , amb espècies comunes als Països Catalans L’espècie Zabrus tenebrioides parasita els cereals, i algunes espècies del gènere Amara parasiten cereals, crucíferes i compostes, i hi ocasionen grans estralls