Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
osmeteri
Entomologia
Glàndula exserta i bífida d’algunes erugues de lepidòpters papiliònids, situada en el replegament membranós entre el cap i el protòrax.
Evaginable i impregnada de substàncies repugnants àcid butíric, principalment, és un important òrgan de defensa
cicàdids
Entomologia
Família d’hemípters homòpters que comprèn unes 1 500 espècies, entre les quals cal esmentar les cigales, esteses sobretot pels països tropicals.
Les larves viuen a terra i xuclen les substàncies de les arrels de les plantes Sovint necessiten molts anys per a completar llur cicle vital
ostomàtids
Entomologia
Família d’insectes pterigots de l’ordre dels coleòpters de dimensions petites o mitjanes, que tenen el cap molt ficat a dins del tòrax, les antenes curtes amb l’àpex gruixut, el protòrax ample, les potes curtes i els èlitres que cobreixen tot l’abdomen, i són, en general, de color negre lluent.
Comprèn unes 500 espècies, que habiten a l’interior dels troncs vells, en els fongs i en diverses substàncies vegetals De les deu espècies que habiten als Països Catalans, cal destacar el corc gros del gra Tenebrioides mauritanicus
eristalis

Eristalis tenax
Donald Hobern (CC BY 2.0)
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels dípters, subordre dels braquícers, de la família dels sírfids, de coloracions brillants, molt semblants a les de les abelles.
Els adults es nodreixen del nèctar de les flors, mentre que les larves en forma de cuc s’alimenten de substàncies orgàniques en descomposició, per la qual cosa viuen en gran quantitat les aigües pútrides L’espècie E tenax és comuna als Països Catalans
escarabat pudent
Entomologia
Gènere d’escarabats, de la família dels tenebriònids, d’uns 2-3 cm de llargària, de protòrax gros i èlitres convexos, soldats entre ells per la línia mitjana i acabats en una punxa obtusa.
Té les potes llargues i primes Viu en els soterranis, a les bodegues i clavegueres i en llocs foscs i humits, on es nodreix de substàncies orgàniques En advertir un perill, emet un raig d’un líquid irritant i resta immòbil Les espècies B mortisaga, B gigas, B lethifera , etc, són comunes als Països Catalans
arna
arna Eruga d’àrctid
© Fototeca.cat
Entomologia
Nom aplicat a diversos insectes lepidòpters nocturns les larves dels quals s’alimenten de teixits d’origen animal (llana, feltre, pell, etc), de deixalles o de productes alimentaris emmagatzemats.
No solen atacar els teixits d’origen vegetal, si aquests no són impregnats de greixos o d’altres substàncies d’origen animal Les larves de l' arna de la roba Tineola bisselliella , família dels tineids teixeixen xarxes de seda a les galeries que excaven en els teixits Un capteniment comparable tenen les de l' arna de les estores Trichophaga tapetzella , família dels tineids, les quals, a més, també s’alimenten d’excrements de ratpenats i d’egagròpiles de mussols Les larves de Tinea pellionella , un altre tineid, viuen, per contra, dins tubs que elles mateixes construeixen i que…
drosòfila
Entomologia
Gènere d’insectes dípters braquícers de la família dels drosofílids, que superen les 1.000 espècies, classificades en vuit subgèneres: Hirtodrosophila, Pholarodis, Dorsilopha, Phloridosa, Siphlodora, Sordophila, Sophophora i Drosophila.
Són mosques de petites dimensions de 2 a 4 mm S'alimenten dels fongs, bacteris i ferments que ataquen els fruits i les substàncies ensucrades Les espècies del subgènere Sophophora són dividides en quatre grups, un dels quals el melanogaster , al qual pertany la D melanogaster o mosca del vinagre, que hom ha emprat com a objecte d’investigació genètica perquè el seu cariotip només té quatre parells de cromosomes, perquè el cicle reproductor és ràpid, amb molta descendència, i permet de fer anàlisis estadístiques, i perquè té cromosomes gegants a les glàndules salivals i els…
formiga

Formiga (Formica rufa)
Nic Relton (cc-by-nc 2.0)
Entomologia
Nom donat a qualsevol insecte de la família dels formícids.
De dimensions petites o mitjanes, habiten en societats integrades per dos tipus d’individus, uns d’estèrils les obreres i uns altres de fèrtils els mascles i les femelles o les reines A vegades hi ha un altre tipus d’individus estèrils, els soldats Els individus estèrils, sempre àpters, s’encarreguen de la construcció dels formiguers, de la cura de la reina i l’alimentació de les cries, de la recollecció de l’aliment i de la defensa de la colònia Aquesta darrera funció és acomplerta pels soldats , quan n'hi ha Els individus sexuats, que neixen al final de l’estiu, de bon principi són alats…
insectes

Aspecte general d’un efemeròpter mascle en visió lateral i detall del cap
© Fototeca.cat
Entomologia
Classe de l’embrancament dels artròpodes antenats, amb el cos dividit en 21 segments repartits en tres regions (cap, tòrax i abdomen), proveïts de tres parells de potes (hexàpodes), dos parells d’ales o un de sol (o bé cap) i amb metamorfosi durant el desenvolupament.
Descripció El cap és format per sis segments soldats i coberts per la càpsula cefàlica, la part anterior i mitjana de la qual constitueix el clipi a més hi ha els ulls, dues antenes segmentades i un aparell bucal molt divers segons els ordres, però sempre amb un parell de mandíbules, dos parells de maxilles, un llavi superior o labre, un llavi inferior i dos parells de palps uns de labials, corresponents al llavi inferior, i uns de maxillars Hom pot distingir quatre tipus d’aparells bucals mastegador , propi sobretot d’ortòpters, odonats, dermàpters, apterigots, isòpters i coleòpters,…