Resultats de la cerca

És equivalent a postdiscal

Fitòfags, habiten l’anvers de les fulles dels arbres fruiters a les zones càlides i temperades A la zona mediterrània és especialment important l’espècie Menosteria unicostata , que ataca els ametllers

Els arlequins tenen al tòrax dues espines articulades, i els mascles presenten les antenes i les potes anteriors molt llargues Són propis de les zones equatorials de l’Amèrica del Sud

Les potes anteriors són adaptades per agafar tots són terrestres Inclou espècies depredadores algunes són hematòfagues i cosmopolites, especialment abundants a les zones tropicals, però hi ha un bon nombre d’espècies europees Són gèneres mediterranis Rhinocoris, Coranus, Holotrichius

Les potes posteriors són fortes i dentades i els èlitres durs, negres i brillants Habiten a les zones sorrenques a la vora de la mar, on excaven galeries a la sorra L’espècie Scanter bujarius , d’uns 3 cm de llargària, és comuna al litoral català

Són insectes intermedis entre els pterigots i els apterigots Tenen un cos aplanat i un tòrax més gros que l’abdomen Són recoberts d’escates brillants, fet al qual deuen llur nom vulgar Tenen els ulls reduïts o inexistents La longitud total oscilla entre 1 i 2 cm Tenen una àmplia distribució a tot el planeta, a excepció de les zones més septentrionals De costums lucífugs, les espècies domèstiques, com Lisaccharina, acostumen a viure darrere els llibres, dels quals s’alimenten

Comprèn individus de dimensions mitjanes amb l’abdomen allargat i pla, recobert gairebé tot pels èlitres En general són de colors bruns o negres, amb reflexos metàllics Són carnívors i tenen l’aparell bucal molt desenvolupat Viuen en boscs i prats, a terra, sota les pedres Són propis de les zones temperades El gènere més representatiu de la família és Carabus L’espècie C violaceus és àmpliament difosa per tota la regió mediterrània C auratus és pròpia de l’Europa Central C sylandeus viu als prats i boscs pirinencs, i C rutilans habita solament a altituds superiors als 1000 m

Hom els distingeix pel cap, que es prolonga més enllà dels ulls formant un rostre de longitud variable i de vegades corbat A l’extrem del rostre hi ha les peces bucals, amb mandíbules petites, però fortes, i mòbils en sentit vertical En general no tenen ales, i només entre els representants de les zones càlides es donen els colors brillants i àdhuc argentats Els representants d’aquesta família són fitòfags, i llurs hàbitats, molt diversos Poden habitar sobre el sòl o fer vida subterrània N'hi ha de comensals, i força espècies posseeixen micètomes hereditàries que els permeten d’…

A Europa viu l' ammòfila de la sorra A sabulosa , que captura erugues de lepidòpters i les immobilitza picant-les amb el seu fibló verinós, però sense matar-les Les transporta al seu cau, fet a terra, i diposita un ou sobre cada eruga, que constituirà un aliment fresc per a la larva de l’ammòfila quan surti de l’ou