Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
rizina
Micologia
Òrgan apendicular filiforme dels líquens, propi de molts tal·lus foliacis.
És constituït per un fascicle fibrós d’hifes, i constitueix un element de fixació al substrat
lleterola dolça
Zonda Grattus (cc-by-3.0)
Micologia
Bolet petit, de la família de les russulàcies, de 2 a 6 cm, de color bru vermellós, cimicí i de llet, al principi, dolça.
És propi de boscs de planifolis
bossa truncada
Micologia
Bolet basidiomicet semblant a la bossa, de la família de les clavariàcies, de 6 a 12 cm d’alçada, de color més pujat i amb arrugues més marcades que aquesta, de la qual es distingeix sobretot per la part superior truncada i per la carn més o menys dolça.
És propi de boscs de coníferes i comestible sense interès
periteci
Micologia
Aparell esporífer propi dels pirenomicets i dels pirenolíquens, esfèric o en forma d’ampolla.
Ordinàriament els peritecis presenten apicalment un ostíol, a través del qual surten les espores, i normalment són més o menys enfonsats dins el tallus
reig
© Espacios naturales de Aragón
Micologia
Bolet de la família de les amanitàcies, de 5 a 15 cm d’alt, de capell primerament hemisfèric i posteriorment estès, vermell ataronjat, amb el marge finament estriat i amb les làmines lliures i de color groc, i de cama groguenca.
Presenta un anell en forma de faldó i una volva blanca i gruixuda Quan és jove s'anomena ou de reig Propi de la regió mediterrània, es troba principalment en alzinars, suredes i rouredes, i especialment en terrenys silicis i assolellats Segons els micòfags, és el millor dels bolets comestibles, i ja era molt apreciat en temps dels romans
fredolic metzinós
David Rust (CC BY-SA 3.0)
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de més de 7 cm d’alt i un barret de color gris de fins a 20 cm en exemplars madurs.
Provoca intoxicacions greus, però rarament mortals, caracteritzades per trastorns gastrointestinals, amb vòmits i diarrea, que es presenten al cap de poca estona d’haver consumit els bolets Es pot confondre amb el fredolic Tricholoma terreum aquest és més petit i propi de la terra baixa, mentre que el fredolic metzinós és més gran i es dóna en boscos de bastant altitud A més, el Tricholoma pardinum té la superfície del barret amb escames més grans que les del fredolic, i la seva carn té olor farinosa, mentre que la del fredolic desprèn un olor suau, no farinós
liquen negre
Micologia
Liquen terrícola fruticulós, de la família de les parmeliàcies, de color verdós o bru, propi de regions fredes o muntanyenques.
Conté un polisacàrid comestible i gelificable en calent, i és emprat com a aliment en països nòrdics i com a remei per a la tos i els refredats
prosoplectènquima
Micologia
Fals teixit plectenquimàtic propi dels fongs superiors i dels líquens, format per una agregació d’hifes allargades, de parets gruixudes i d’escàs contingut cel·lular.
conidiangi
Micologia
Petit conceptacle esporífer propi de diversos líquens, obert per un porus estret, productor de picnoconidis i probablement assimilable a un picnidi
, com el de molts ascomicets.