Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
fals fredolic
Fals fredolic
Biopix: JC Schou (CC BY-NC 3.0)
Micologia
Bolet de la família de les cortinariàcies, de 5 a 8 cm d’alt, de cama esvelta i de barret d’un groc ocraci, una mica viscós, amb les làmines de color lila grisenc.
Es fa sobretot en fagedes És comestible
carner bord
carner bord
Dr. Robert Thomas and Dorothy B. Orr (CC BY-NC-SA 3.0)
Micologia
Bolet de barret, de la família de les rodofil·làcies, de 6 a 15 cm, carnós, de color grisenc i de cama robusta i gruixuda; provoca intoxicacions greus, caracteritzades per trastorns gastrointestinals violents.
Se’l pot confondre amb la candela borda o moixernó de tardor Lepista nebularis la diferència més clara és que les làmines del carner bord van adquirint un color rosat mentre que les de la candela borda són blanques A més, la carn del carner bord fa olor forta de farina rància Evitar les confusions també amb el carlet blanc Hygrophorus penarioides i les flotes de bruc Lyophyllum decastes i L fumosum Se’l troba sobretot a les suredes, a la tardor
rodofil·làcies
Micologia
Família d’agaricals integrada per fongs amb carpòfors de mida grossa o mitjana, amb l’esporada de color de salmó, de làmines generalment lliures i que no presenten mai anell, volva o cortina.
En són espècies conegudes el bolet de ginesta Entoloma Rhodophyllus clypeatum i el fals carlet Entoloma Rhodophyllus lividum
cortinariàcies
Micologia
Família de fongs de l’ordre de les agaricals, d’esporada de color variable entre l’ocraci brunenc o de tabac i el ferruginós fosc, espores sovint verrucoses, cama central, làmines mai decurrents i capell generalment cobert d’un vel general, sovint formant una cortina.
Comprèn espècies generalment terrícoles, amb alguns gèneres amples i complexos, com Cortinarius, Inocybe, Hebeloma , etc Cortinariàcies més destacades Cortinarius sp cortinari , pixacà Cortinarius cinnamomeus pixacà canyella Cortinarius collinitus pollerenca Cortinarius fulmineus bolet de vaca Cortinarius multiformis fals fredolic Cortinarius violaceus blava Hebeloma sp hebeloma Hebeloma edurum, H truncatum escarlet , carlet Sinocybe sp sinocibe
prosoplectènquima
Micologia
Fals teixit plectenquimàtic propi dels fongs superiors i dels líquens, format per una agregació d’hifes allargades, de parets gruixudes i d’escàs contingut cel·lular.
bolet de ginesta
Micologia
Bolet de la família de les rodofil·làcies semblant al fals carlet, però més petit (de 5 a 10 cm de diàmetre) i de barret més fosc, tacat radialment de bru, fortament mamil·lat, amb les làmines ben rosades al final de la creixença.
La carn, gruixuda, fa olor de farina i és comestible Forma grups en boscs d’alzines i de roures, típicament a la primavera, però també a la tardor
bolet
Sureny
© Fototeca.cat / COREL
Micologia
Aparell esporífer o carpòfor, carnós o bé suberós, de diversos fongs superiors o macromicets (basidiomicets i ascomicets), de mida grossa, mitjana, o simplement visible, que representa l’aparell reproductor.
Descripció En general, el bolet consta d’un barret píleu, que porta l’himeni estructura, en forma de làmines, porus, agulles, etc, productora de les espores a la part inferior, sostingut per un peu o cama , o sense aquest, i, en aquest darrer cas, en forma més o menys semicircular d’altres tenen les formes més diverses Els bolets de consistència de suro suberosos o de cuir coriacis solen ésser lignícoles bolets de soca i no són comestibles llevat, en alguns casos, de quan són tendres, però poden fornir matèries interessants per altres conceptes, com l’esca Els bolets carnosos, per contra,…