Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
tòfona
tòfona negra
© Fototeca.cat
Micologia
Gènere de fongs subterranis en forma de tubercle berrugós o llis, de l’ordre de les tuberals.
Estableixen micorrizes amb arbres Algunes espècies són molt apreciades com a menja i com a condiment La tòfona blanca Taestivum , també anomenada pagerès o pageresa, té ascocarps de forma irregular, de 2 a 7 cm, negres, amb berrugues anguloses grosses, i de carn d’un violat grisenc, amb venes blanquinoses Es fa sobre substrat calcari i és comestible La tòfona negra Tmelanosporum té aparells esporífers de forma irregular, de 4 a 5 cm, negres, amb berrugues poligonals petites, i de carn perfumada i de color negre vermellós o violaci, amb venes blanques Calcícola, creix en…
basidiomicets
basidiomicets sapròfits
© Fototeca.cat
Micologia
Classe de fongs caracteritzats per la producció de basidis, formadors de basidiòspores externes.
Tenen força caràcters comuns amb els ascomicets, com la manca de cèllules flagellades, el miceli d’hifes quitinoses, septades, amb els septes travessats per una sinapsi en aquest cas tubular, les formes de reproducció, etc En general, però, els basidiomicets es revelen força més evolucionats que els ascomicets per exemple, el cicle reproductor primitiu amb una fase gametofítica i dues d’esporofítiques, no rar entre els ascomicets, solament es conserva en alguns basidiomicets arcaics uredinals, i en la resta dels casos es presenta reduït a l’aparell esporofític, constituït per un miceli…
ascomicets
Cordyceps militaris: ascomicets pirenomicets
© Fototeca.cat
Micologia
Classe de fongs desproveïts de cèl·lules flagel·lades, gairebé sempre septats, caracteritzats per la producció d’espores a l’interior d’ascs, formats a partir d’un aparell ascogen originat per reproducció sexual.
El miceli normal correspon al gametòfit i presenta hifes ramificades, de membrana quitinosa És típic que els septes que separen les cèllules presentin un o diversos porus o aparells sinàptics, com passa en algunes algues A vegades formen estromes, per agregació d’hifes en forma de prosènquima o de plectènquima sobre o dins els quals es formen els òrgans reproductors No és rar que alguns estromes acumulin reserves i es converteixin en formes resistents, els esclerocis La reproducció té lloc bàsicament per tricogàmia El gametangi femení, l’ascogoni, és fecundat pels…
agàric blanc
Micologia
Fong paràsit de làrixs i cedres, de la família de les poliporàcies, que forma sobre aquests arbres aparells esporífers semicirculars, gruixuts, blanquinosos i esquerdats per sobre, de carn friable, amarga.
Ha estat emprat com a purgant i com a antisudorífic, contra les suors del tuberculosos