Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
còrtex
Micologia
Capa perifèrica del tal·lus dels líquens d’estructura estratificada (heteròmers), formada per hifes del fong, més o menys fortament soldades.
En els líquens foliacis hom distingeix un còrtex superior i un còrtex inferior, sovint més fosc i proveït de rizines
cifel·la
Micologia
Mena de depressió o cripta excavada en la cara inferior d’alguns líquens.
Les cifelles tenen l’aspecte de puntets blancs i són revestides d’un còrtex especial Probablement tenen un paper anàleg al de les lenticelles
tuberals
Micologia
Ordre d’ascomicets de la subclasse de les discomicètides integrat per fongs hipogeus d’ascocarps tuberosos i generalment voluminosos.
L’aparell esporífer presenta externament un còrtex berrugós o llis i internament una trama d’hifes estèrils al voltant de la qual hi ha les hifes ascògenes, i també una xarxa de cambres irregularment sinuoses, que sovint comuniquen amb l’exterior Els ascs contenen d’1 a 8 ascòspores grosses i ornamentades El miceli forma micorrizes amb arrels d’arbres El principal gènere de l’ordre és la tòfona
isidi
Micologia
Excrescència de la superfície del tal·lus de certs líquens, amb gonidis i revestida de còrtex.
heteròmer | heteròmera
Micologia
Dit dels líquens el tal·lus dels quals presenta capes diferenciades (còrtex, capa gonidial i medul·la).
crustaci | crustàcia
Micologia
Dit del tal·lus d’una gran part dels líquens mancat de còrtex inferior i que viu fortament adherit a la superfície del substrat (roca, escorça, etc), en el qual fins i tot pot penetrar.
peltigeràcies
Micologia
Família de líquens de l’ordre de les ciclocarpals, de tal·lus foliaci, generalment gros i coriaci, i d’apotecis bruns, coberts per una mena de vel de còrtex, que en trencar-se deixa un marge distint.
Les algues poden ésser clorifícies o cianofícies, i els picnoconidis són allargats i arquejats, situats a l’extrem de conidiòfors exobasidiats Són líquens terrícoles, humícoles o muscícoles