Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
capa gonidial
Micologia
Capa del tal·lus dels líquens heteròmers on es concentren els gonidis.
vel
Micologia
Capa d’hifènquima que recobreix l’aparell esporífer dels fongs.
En les agaricals, cal distingir un vel general , que recobreix tot el basidiocarp, i un vel parcial , que s’estén entre el marge del capell i la cama
heteròmer | heteròmera
Micologia
Dit dels líquens el tal·lus dels quals presenta capes diferenciades (còrtex, capa gonidial i medul·la).
criptoendolític | criptoendolítica
Micologia
Microbiologia
Dit del liquen, el fong, el bacteri, etc, que es refugia dins la capa superficial de les roques.
espora
Formació d’espores en un fong: 1, les espores mares germinen i emeten un filament; 2, en confegir-se dos filaments, proliferen; 3, 4 i 5, quan els filaments s’ajunten formen el fong, amb un barret; 6, sota el barret es formen els aparells esporífers, amb les espores
© fototeca.cat
Micologia
Anatomia vegetal
Element reproductor dels vegetals (principalment de les criptògames), en general unicel·lular (però pluricel·lular en alguns fongs), no implicat en la reproducció sexual.
Hom distingeix espores mòbils planòspores, flagellades i de membrana prima, les més primitives, pròpies d’algues i de fongs aquàtics, i espores no flagellades aplanòspores, presents ja en organismes aquàtics, però que, protegides per membranes de secreció, resistents, i més o menys deshidratades, s’han convertit en un factor eficaç de disseminació en els fongs superiors, briòfits i pteridòfits Les espores típiques són les formades per l' esporòfit alternança de generacions, que és diploide, prèvia miosi miòspores Són, doncs, haploides Si s’originen a l’interior d’una cèllula esporocist, hom…
radiat | radiada
Micologia
Dit de l’estructura de molts líquens fruticulosos, caracteritzada pel fet que la capa gonidial envolta tot el tal·lus.
acèrvul
Micologia
Aparell reproductor d’alguns fongs, constituït per una capa de conidiòfors que arrenquen d’un estroma pla i prim.
còrtex
Micologia
Capa perifèrica del tal·lus dels líquens d’estructura estratificada (heteròmers), formada per hifes del fong, més o menys fortament soldades.
En els líquens foliacis hom distingeix un còrtex superior i un còrtex inferior, sovint més fosc i proveït de rizines
erisifàcies
Micologia
Família de fongs ascomicets de miceli blanc i aeri, que parasiten fanerògames, les quals cobreixen amb una capa pulverulenta, farinosa.
boletals
Micologia
Ordre de basidiomicets himenomicets integrat per fongs de carpòfor carnós, amb les làmines generalment anastomitzades que formen una capa de tubs separable.
En això s’assemblen a les poliporàcies, però se'n separen per llur carn putrescible, amb himeni de creixença definida, caràcters que les apropen a les agaricals, amb les quals presenten formes de transició paxillàcies, gomfidiàcies Un caràcter ecològic important és la gran freqüència amb què estableixen micorrizes amb diversos arbres sobretot coníferes, fenomen que origina nombrosos casos d’elevada especialització