Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
parmeliàcies
Micologia
Família de líquens de l’ordre de les ciclocarpals, de tal·lus foliaci o rarament fruticulós, amb estructura estratificada.
Els gonidis pertanyen a la família de les clorococcàcies Els apotecis són lecanorins amb l’hipoteci incolor Els conidiòfors són sovint endobasidiats
peltigeràcies
Micologia
Família de líquens de l’ordre de les ciclocarpals, de tal·lus foliaci, generalment gros i coriaci, i d’apotecis bruns, coberts per una mena de vel de còrtex, que en trencar-se deixa un marge distint.
Les algues poden ésser clorifícies o cianofícies, i els picnoconidis són allargats i arquejats, situats a l’extrem de conidiòfors exobasidiats Són líquens terrícoles, humícoles o muscícoles
mucedinàcies
Micologia
Família de fongs caracteritzats per tenir les hifes i els conidiòfors solts.
míldiu
Fulla de vinya afectada per míldiu
Jerzy Opioła (CC BY-SA 4.0)
Fitopatologia
Micologia
Nom donat a diverses malalties de les plantes, produïdes per fongs ficomicets oomicetals de la família de les peronosporàcies.
Aquests fongs ataquen els òrgans verds fulles, tiges i, de vegades, fruits i produeixen una clorosi amb l’aparició d’uns micelis blancs, grisos o violacis al revers de les fulles lesionades El míldiu de la ceba , produït per Peronospora schleideni , afecta les fulles i les flors i produeix unes taques groguenques a l’anvers i violàcies al revers El míldiu de la patata és produït per Phytophthora infestans , i el fong es desenvolupa a l’interior dels teixits fins que apareixen taques, a l’època calorosa i humida, al revers de les fulles El míldiu de l’enciam és produït per Bremia lactucae ,…
caloplacals
Micologia
Ordre de discolíquens caracteritzats per les espores, gairebé sempre polariloculars, i els conidiòfors, endobasidiats.
Comprèn dues sèries de famílies, una amb espores hialines caloplacàcies i telosquistàcies i l’altra amb espores fuliginoses buelliàcies i fisciàcies
ascomicets
Cordyceps militaris: ascomicets pirenomicets
© Fototeca.cat
Micologia
Classe de fongs desproveïts de cèl·lules flagel·lades, gairebé sempre septats, caracteritzats per la producció d’espores a l’interior d’ascs, formats a partir d’un aparell ascogen originat per reproducció sexual.
El miceli normal correspon al gametòfit i presenta hifes ramificades, de membrana quitinosa És típic que els septes que separen les cèllules presentin un o diversos porus o aparells sinàptics, com passa en algunes algues A vegades formen estromes, per agregació d’hifes en forma de prosènquima o de plectènquima sobre o dins els quals es formen els òrgans reproductors No és rar que alguns estromes acumulin reserves i es converteixin en formes resistents, els esclerocis La reproducció té lloc bàsicament per tricogàmia El gametangi femení, l’ascogoni, és fecundat pels espermacis, gàmetes…
acèrvul
Micologia
Aparell reproductor d’alguns fongs, constituït per una capa de conidiòfors que arrenquen d’un estroma pla i prim.
picnidi
Micologia
En els ascomicets i en els ascolíquens, cos esporífer en forma de cavitat operculada i revestida de conidiòfors productors d’espores conídiques.
peronosporàcies
Micologia
Família de ficomicets oomicetals constituïda per fongs paràsits de plantes superiors terrestres, amb el miceli ramificat i conidiòfors aeris per sobre l’epidermis.