Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
espora
Formació d’espores en un fong: 1, les espores mares germinen i emeten un filament; 2, en confegir-se dos filaments, proliferen; 3, 4 i 5, quan els filaments s’ajunten formen el fong, amb un barret; 6, sota el barret es formen els aparells esporífers, amb les espores
© fototeca.cat
Micologia
Anatomia vegetal
Element reproductor dels vegetals (principalment de les criptògames), en general unicel·lular (però pluricel·lular en alguns fongs), no implicat en la reproducció sexual.
Hom distingeix espores mòbils planòspores, flagellades i de membrana prima, les més primitives, pròpies d’algues i de fongs aquàtics, i espores no flagellades aplanòspores, presents ja en organismes aquàtics, però que, protegides per membranes de secreció, resistents, i més o menys deshidratades, s’han convertit en un factor eficaç de disseminació en els fongs superiors, briòfits i pteridòfits Les espores típiques són les formades per l' esporòfit alternança de generacions, que és diploide, prèvia miosi miòspores Són, doncs, haploides Si s’originen a l’interior d’una cèllula esporocist, hom…
conidi
Micologia
Espora no endògena de molts fongs, produïda per multiplicació directa i asexual.
Els conidis són en general petits, i s’originen per gemmació continuada dels fiàlids sobre els quals acaben formant rosaris Típicament, formen capes pulverulentes i acolorides sobre el miceli blanc subjacent
tal·lòspora
Micologia
En els fongs, espora asexual no originada per un conidiòfor.
És constituïda per un fragment unicellular o pluricellular de miceli
erol
Micologia
Flotó o conjunt de bolets disposats en anell, originats d’un mateix miceli, el qual creix centrífugament a partir d’una espora inicial.
zoòspora
Micologia
Protistologia
Espora nua, mòbil gràcies a un flagel o a uns quants, pròpia d’organismes inferiors, com ara certs fongs ficomicets i algues verdes i brunes.