Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
estrofariàcies
Micologia
Família de l’ordre de les agaricals constituïda per fongs de làmines adnades o decurrents, d’esporada d’un lila fosc i d’espores llises.
És una família molt relacionada amb les de les agaricàcies i de les cortinariàcies Estrofariàcies més destacades Hypholoma Nematoloma fasciculare bolet de pi Pholiota sp foliota Pholiota squarrosa moixernó d’esquames Psilocybe sp teonanacatl
cladònia
cladònia ( C.rengiformis )
© Fototeca.cat
Micologia
Gènere de líquens, de l’ordre dels lecideals, d’apotecis foscs o vermells, arrodonits, que viuen sobretot damunt la terra no calcària.
Comprèn moltes espècies, unes de tallus en forma d’esquames, unes altres en forma de trompetes, moltes en forma d’arbrets molt ramificats, fràgils en temps sec Les espècies fruticuloses i de color clar són anomenades popularment molsa blanca
abró vermell
Abró vermell
Bulyonkova Tatiana (cc-by-3.0)
Micologia
Bolet comestible, del grup dels mollerics, de barret roig, porus gris clar i peu gruixut, pàl·lid, cobert d’esquames vermelles, que creix sota els trèmols.
foliota
Micologia
Nom donat a diversos bolets del gènere Pholiota, de la família de les estrofariàcies, gairebé tots lignícoles, de carpòfor carnós que sovint conserva, en forma d’esquames, restes del vel.
bolet de noguer
bolet de noguer
Beloradew (CC BY-SA 3.0)
Micologia
Gran bolet de soca, de la família de les poliporàcies, de barret reniforme o circular, groguenc i cobert d’esquames marrons, amb tubs grossos, irregulars, decurrents sobre el peu, que és excèntric i negrós a la base.
A la primavera apareix en flotes sobre freixes i altres planifolis, els quals parasita Quan és tendre és comestible, però poc apreciat
cua de cavall
Cua de cavall
Micologia
Bolet de capell grisós o brunenc, de la família de les amanitàcies, amb petites esquames grises, llargament convex, de 6 a 15 cm de diàmetre, cama napiforme, gruixuda, amb un ample anell pendent i volva poc visible.
Tot el bolet presenta alguns reflexos vinosos La carn, blanca, pren també tonalitats vinoses, sobretot a la cama Viu en boscs humits de pins, avets i roures, i és comestible, bé que poc consumit, potser pel perill de confusió amb altres amanites tòxiques
albereny
Albereny
vesna maric (kalipso) (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Bolet del grup dels mollerics, de la família de les agaricàcies, de capell hemisfèric, bru, de porus petits i blancs, de peu llarg, cobert de rengles d’esquames fosques i carn tova, blanca, rosada en contacte amb l’aire, comestible.
Es fa als bedollars, alberedes, etc
alzinoi
Alzinoi
© Malcolm Storey
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de capell (5-10 cm) groc de mel, més o menys fosc, amb esquames brunes, alçades, disseminades per sobre, làmines blanquinoses, peu fibrós, inflat i més fosc a la base, amb un anell membranós, blanc amb vora groga, i carn blanca, amargant en cru.
Es fa en flotes, sobre soques, troncs vells i arrels mortes, que recobreix amb rizomorfes negres barba de vaca Bon comestible, comú als nostres boscs
apagallums
Apagallums
© Fototeca.cat
Micologia
Bolet gros, de la família de les agaricàcies, de 10 a 25 cm d’alçària, de color grisenc o bru, de barret primerament ovoide i després estès i amb un mamelló al mig, guarnit d’esquames esfilagarsades, i de cama llarga, amb faixes fosques en ziga-zaga, i engruixida a la base, proveïda d’un anell fàcilment mòbil.
Es fa sobretot en boscs, sobre sòls flonjos i àcids Els exemplars joves són de gust excellent
pollerenca
Micologia
Bolet de la família de les cortinariàcies, de 5 a 15 cm d’alt, de barret castany daurat, convex i amb mamelló, viscós; de cortina en forma de teranyina mucilaginosa; de làmines lliures, gruixudes i rubiginoses; i de cama llarga i robusta, lleugerament radicant, ornada a la part inferior amb collars d’esquames de color bru violaci.
És freqüent en boscs de muntanya No té valor gastronòmic