Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
tremel·lals
Micologia
Ordre de basidiomicets de la subclasse de les fragmobasidiomicètides, integrat per fongs de basidiocarps gelatinosos o cartilaginosos, de formes irregulars.
Tenen basidis amb cloendes obliqües o transversals, i formen freqüentment conidis Es fan generalment sobre fusta en descomposició
gírgola de castanyer
Gírgola de castanyer
Patrick Harvey (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Bolet de la família de les poliporàcies que consta de nombrosos barrets, els quals són espatulats o en forma de ventall, rugosos i d’un color gris brunenc.
Les flors que formen atenyen fins a 60 cm, i es fan en soques de roures i d’altres caducifolis
ciclocàrpides
Micologia
Gran grup de líquens amb apotecis típics, arrodonits i oberts o discoidals.
Els fongs que formen part d’aquests líquens presenten afinitats amb les patellariàcies Els gonidis són clorofícies, però rarament trentepoliàcies, i menys sovint cianofícies Comprèn la major part dels líquens
conidi
Micologia
Espora no endògena de molts fongs, produïda per multiplicació directa i asexual.
Els conidis són en general petits, i s’originen per gemmació continuada dels fiàlids sobre els quals acaben formant rosaris Típicament, formen capes pulverulentes i acolorides sobre el miceli blanc subjacent
sorali
Micologia
En els líquens, zona on es formen els soredis, amb aspecte de pústula granulosa o pulverulenta.
ustilaginals
Micologia
Ordre de basidiomicets de la subclasse de les fragmobasidiomicètides, constituït per fongs paràsits d’angiospermes.
Són autoics, i llur cicle biològic comença a la primavera, quan una clamidòspora, dicariòtica, forma un zigot per fusió dels seus dos nuclis, el qual sofreix la meiosi i origina un basidi septat, productor de les basidiòspores esporidis Les basidiòspores o els micelis resultants s’uneixen i formen un miceli diploide, en el qual s’originen les clamidòspores ustilaginòspores , que són espores de resistència Algunes ustilaginals ataquen plantes de conreu, com les que produeixen el carbó
uredinals
Micologia
Ordre de basidiomicets del grup dels probasidiomicets, integrat per fongs paràsits d’angiospermes, caracteritzats perquè tenen cicles biològics complexos, els quals transcorren en un sol hoste (espècies autoiques) o en més d’un (espècies heteroiques).
El cicle, que no sempre és tan complicat, comença a la primavera, quan una teleutòspora forma un zigot per fusió dels seus dos nuclis, el qual sofreix la meiosi i origina un basidi septat Les basidiòspores formades germinen en l’hoste secundari, i en el miceli monocariòtic resultant apareixen els picnidis, formadors de picnidiòspores, espores de tipus conídic Dues hifes monocariòtiques poden unir-se i formar un miceli dicariòtic, en el qual apareixen els ecidis, productors d’ecidiòspores, les quals ataquen l’hoste primari En el miceli dicariòtic resultant de la germinació de les ecidiòspores…
verrucària
Micologia
Gènere de líquens, de la família de les verrucariàcies, que formen crostes blanquinoses, puntejades de peritecis negres, sobre roques calcinals.
ascomicets
Cordyceps militaris: ascomicets pirenomicets
© Fototeca.cat
Micologia
Classe de fongs desproveïts de cèl·lules flagel·lades, gairebé sempre septats, caracteritzats per la producció d’espores a l’interior d’ascs, formats a partir d’un aparell ascogen originat per reproducció sexual.
El miceli normal correspon al gametòfit i presenta hifes ramificades, de membrana quitinosa És típic que els septes que separen les cèllules presentin un o diversos porus o aparells sinàptics, com passa en algunes algues A vegades formen estromes, per agregació d’hifes en forma de prosènquima o de plectènquima sobre o dins els quals es formen els òrgans reproductors No és rar que alguns estromes acumulin reserves i es converteixin en formes resistents, els esclerocis La reproducció té lloc bàsicament per tricogàmia El gametangi femení, l’ascogoni, és fecundat pels…
conidiòfor
Micologia
Entre els líquens, cèl·lules dels conidiangis sobre les quals es formen els picnoconidis (tipus endobasidial) o els seus esterigmes formadors (tipus exobasidial).