Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
pota de cavall
Micologia
Bolet de la família de les esclerodermatàcies, de carpòfor de 3 a 7 cm d’ample, atenuat en una mena de peduncle.
El peridi és granellut i de color bru ocraci, sovint amb tonalitats vermelloses La gleva és primerament blanca i finalment d’un negre purpuri, amb vetes blanques, i fa una forta olor metàllica Es troba en hàbitats diversos, sobre sòls més o menys sorrencs No és comestible
peridíol
Micologia
En les nidulariàcies (fongs), cadascun dels cossos arrodonits que componen la gleva.
basidiomicets
basidiomicets sapròfits
© Fototeca.cat
Micologia
Classe de fongs caracteritzats per la producció de basidis, formadors de basidiòspores externes.
Tenen força caràcters comuns amb els ascomicets, com la manca de cèllules flagellades, el miceli d’hifes quitinoses, septades, amb els septes travessats per una sinapsi en aquest cas tubular, les formes de reproducció, etc En general, però, els basidiomicets es revelen força més evolucionats que els ascomicets per exemple, el cicle reproductor primitiu amb una fase gametofítica i dues d’esporofítiques, no rar entre els ascomicets, solament es conserva en alguns basidiomicets arcaics uredinals, i en la resta dels casos es presenta reduït a l’aparell esporofític, constituït per un miceli…
escleroderma
Micologia
Gènere de bolets, de la família de les esclerodermatàcies, de carpòfor globós, estipitat, amb una gleva interior pulverulenta a la maturitat.
fetjó
Micologia
Gènere de fongs hipogeus, de la família de les himenogastràcies, globulosos, de quasi 2 cm, flairosos, amb petites cavitats en la gleva, que és fan principalment en les rouredes.
magenc
Micologia
Fong subterrani, de l’ordre de les tuberals, en forma de tubercle, de 2 a 5 cm d’amplària, molt olorós i de gleva d’un gris negrós amb venes blanques poc paleses.
És del grup de les tòfones i és comestible
ou del diable
Ou del diable
© Malcolm Storey
Micologia
Bolet de la família de les fal·làcies, de 10 a 20 cm d’alt, fal·liforme, d’olor nauseabunda, de cama blanquinosa, porosa, fràgil, embolcada a la base del peridi, i de barret glandiforme, alveolat, recobert d’una gleva mucilaginosa i olivàcia.
De jove té aspecte d’ou i és comestible Es fa sobre l’humus, en boscs i arbredes
estrelleta
Estrelleta de la pluja
© Walt Sturgeon
Micologia
Bolet de la família de les licoperdàcies, de gleva fosca i pulverulenta un cop madura, d’endoperidi sèssil, globós i amb una perforació apical, i d’exoperidi higroscòpic que s’obre en forma d’estrella en temps humit i es tanca en temps sec.
pet de llop
Pet de llop (L. perlatum)
© Dan Molter
Micologia
Gènere de bolets piriformes o ovoides, de la família de les licoperdàcies, sovint amb una part peduncular estèril, de color gris brunenc, amb un peridi format per dues capes, una d’interna membranosa i una d’externa amb agullons, berrugues o grànuls; i amb una gleva de color castany.
S'obren per un ostíol apical i si hom els esclafa deixen anar una polseguera d’espores Són molt comuns i creixen en hàbitats molt variats No són comestibles, llevat dels exemplars joves