Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
blava
Micologia
Bolet de barret vellutat, de la família de les cortinariàcies, de color violeta fosc, sec, d’uns 5 a 15 cm de diàmetre, làmines primes violàcies i després brunenques, i de peu també violaci, poc o molt bulbós, fibril·lós.
Viu als boscs humits i és comestible, però poc apreciat
umbilicària
Micologia
Gènere de líquens de tal·lus laminar i umbilicat, de la família de les umbilicariàcies.
Es fan sobre roques silícies en llocs humits i d’altitud elevada
cassoleta vermella
Micologia
Bolet ascomicet, de l’ordre de les pezizals, en forma de copa pedunculada, de 2 a 6 cm de diàmetre, notable pel color vermell escarlata de la superfície interna.
Per fora és blanquinós Viu sobre branques mortes, en llocs molt humits, especialment a la primavera
cassoleta bruna
Micologia
Bolet ascomicet, de l’ordre de les pezizals, en forma de copa de 2 a 7 cm de diàmetre, bru tirant a color d’oliva per dintre, i bru tirant a avellana, amb aspecte de feltre blanc a la base, per fora.
La carn és gruixuda, blana i sucosa Apareix a la primavera, en boscs i landes sorrencs i humits
usnea
Micologia
Gènere de líquens, de la família de les usneàcies, de tal·lus molt ramificat, penjant i de color gris o groc clar.
Creixen sobre arbres i roques, en llocs humits, sobretot a muntanya Amb el nom de barba de caputxí, són emprades en medicina, puix que contenen un antibiòtic, l’àcid úsnic
cogomassa
cogomassa
BioLib.cz (CC BY-NC 3.0)
Micologia
Bolet de capell blanc o amb el centre una mica ocraci, de la família de les amanitàcies, de 5 a 11 cm de diàmetre; les làmines són amples, i la cama, esvelta i bulbosa, amb volva membranosa.
És semblant a la farinera borda i, com aquesta, és tòxica i mortal Viu sobretot en sòls calcaris, assolellats però humits S’ha de vigilar de confondre amb els camperols, especialment els camperols anisats Agaricus arvensis i A sylvicola
cua de cavall
Cua de cavall
Micologia
Bolet de capell grisós o brunenc, de la família de les amanitàcies, amb petites esquames grises, llargament convex, de 6 a 15 cm de diàmetre, cama napiforme, gruixuda, amb un ample anell pendent i volva poc visible.
Tot el bolet presenta alguns reflexos vinosos La carn, blanca, pren també tonalitats vinoses, sobretot a la cama Viu en boscs humits de pins, avets i roures, i és comestible, bé que poc consumit, potser pel perill de confusió amb altres amanites tòxiques
estictàcies
Micologia
Família d’ascolíquens gimnocàrpics constituïda per líquens de tal·lus ben desenvolupat, coriaci i no gaire adherit al substrat.
La cara superior és llisa, rugosa o reticulada, i pot presentar soredis, isidis i cefalodis la cara inferior és sempre tomentosa Els gonidis són clorofícies Trebouxia o cianofícies Nostoc Els apotecis són de disc bru i generalment tenen una vora tallina Són líquens calcífugs, propis de països càlids i humits, i creixen entre molses o sobre el sòl, les roques i els arbres, en llocs no gaire assolellats
barba de caputxí
Micologia
Nom donat a diverses espècies de gèneres de líquens Usnea, Ramalina, Alectoria
i d’altres, molt ramificats o laciniats, penjants, que viuen fixos al tronc o a les branques dels arbres, en llocs alts humits o sotmesos a rosades freqüents.