Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
gírgola d’olivera
gírgola d’olivera
Marjan Kustera (CC BY-NC 2.0)
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de barret poc o molt en forma d’embut, sec i setinat, de color groc de safrà a carbassa, que pot atènyer de 10 a 14 cm de diàmetre.
Té les làmines compactes i decurrents, que en la foscor emeten una fosforescència verdosa que fins i tot permet de llegir El peu sol ésser excèntric, massís i afuat La carn, groga, fa olor d’oli ranci i és metzinosa, emètica i causant de transtorns intestinals Pot ésser confós amb els rossinyols, però sol ésser més gros i formar flotes denses sobre troncs o arrels d’oliveres i també de roures o pins, a la regió mediterrània
pinenc
Pinenc
Kyle Jones iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Micologia
Bolet blanquinós, de la família de les tricolomatàcies, de capell de 5 a 12 cm d’ample, en forma d’espàtula o de llengua, i de cama lateral i prima.
Creix sobre troncs de faig, d’olivera, etc
mascara
Fitopatologia
Micologia
Afecció d’algunes plantes arbòries produïda pel creixement sobre les fulles, de diversos fongs del grup de les capnodiàcies.
En són exemples la mascara de l’olivera i la de l’alzina Capnodium
tricolomatàcies
Micologia
Família d’agaricals integrada per fongs amb espores blanques i amb carpòfors de capell carnós, de làmines mai decurrents, i de cama central, sense vel ni anell; la majoria són terrícoles.
Tricolomatàcies més destacades Armillariella mellea alzinoi , cama-sec, flota de roure, gírgola d’àlber Clitocybe conglobata flota de bruc Clitocybe infundibuliformis orella de conill , pollerenca, tassa de bruc Clitocybe geotropa candela de bruc , moixernó de tardor, pampa Clitocybe inversa mixarnó, moixarnó de tardor Clitocybe maxima bolet de xop Clitocybe tabescens flota d'alzina Clitopilus prunulus moixernó blanc Collybia fusipes flota de roure , flota d’alzina Laccaria laccata pimpinella rosada Leucopaxillus giganteus candela geganta Lyophyllum aggregatum moixernó d'…
bolet
Sureny
© Fototeca.cat / COREL
Micologia
Aparell esporífer o carpòfor, carnós o bé suberós, de diversos fongs superiors o macromicets (basidiomicets i ascomicets), de mida grossa, mitjana, o simplement visible, que representa l’aparell reproductor.
Descripció En general, el bolet consta d’un barret píleu, que porta l’himeni estructura, en forma de làmines, porus, agulles, etc, productora de les espores a la part inferior, sostingut per un peu o cama , o sense aquest, i, en aquest darrer cas, en forma més o menys semicircular d’altres tenen les formes més diverses Els bolets de consistència de suro suberosos o de cuir coriacis solen ésser lignícoles bolets de soca i no són comestibles llevat, en alguns casos, de quan són tendres, però poden fornir matèries interessants per altres conceptes, com l’esca Els bolets carnosos, per contra,…