Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
pirenomicètides
Micologia
Subclasse d’ascomicets integrada per fongs generalment paràsits de plantes, els ascocarps dels quals són peritecis, típicament amb un ostíol apical, però a vegades closos (clistotecis).
Els principals ordres són els de les clavicipitals, de les diaportals, de les hipocreals i de les laboulbenials, aquest últim considerat sovint com una subclasse a part
discolíquens
Micologia
Subclasse d’ascolíquens constituïda pels líquens el fong dels quals és un discomicet, i, per tant, els ascocarps són apotecis.
És el grup més gran de líquens i hi pertanyen les espècies més conegudes i comunes Comprèn els ordres de les coniocàrpides, les grafidiocàrpides i les ciclocàrpides
oomicètides
Micologia
Subclasse de ficomicets integrada per fongs paràsits o sapròfits, de miceli ben desenvolupat i de parets cel·lulars cel·lulòsiques.
La reproducció asexual és per zoòspores o per conidis La reproducció sexual és per oogàmia, amb formació d’oòspores Comprèn dos ordres principals el de les saprolegnials i el de les peronosporals
deuteromicets
Micologia
Grup polifilètic de fongs que comprèn unes 25 000 espècies, en les quals hom desconeix la reproducció sexual, bé perquè han estat poc estudiades, bé perquè en el curs de l’evolució han perdut la capacitat de reproduir-se sexualment.
Cal incloure'n la majoria en els ascomicets N'hi ha molts que tenen importància econòmica com a descomponedors de la matèria orgànica morta, en la producció d’antibiòtics o pel fet d’ésser fitoparàsits Hom divideix el grup en els ordres de les esferopsidals , de les melanconials i de les monilials
zigomicètides
Micologia
Subclasse de ficomicets integrada per fongs sapròfits o paràsits amb membranes de quitina, de miceli ramificat i a vegades septat, i que no presenten mai zoòspores.
Hi ha reproducció sexual per endòspores formades en esporangis, i en alguns casos per conidis, oïdis o clamidòspores La reproducció sexual comprèn la fusió de dos gametangis, sovint procedents de micelis heterotàllics, i la formació d’una zigòspora, la qual en germinar origina un esporangi Els principals ordres que inclou són el de les entomoftorals i el de les mucorals
volva
Volva: A, membranosa (com en Amanita phalloides ; B, friable pustulosa (com en Amanita pantherina ); C, friable (com en Amanita pantherina ); D, circumscisa marginada (com en Amanita citrina )
© fototeca.cat
Micologia
En molts bolets dels ordres de les agaricals i de les gasteromicetals, part inferior del vel universal que persisteix en forma de beina ciatiforme a la base de la cama.