Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
tòfona
tòfona negra
© Fototeca.cat
Micologia
Gènere de fongs subterranis en forma de tubercle berrugós o llis, de l’ordre de les tuberals.
Estableixen micorrizes amb arbres Algunes espècies són molt apreciades com a menja i com a condiment La tòfona blanca Taestivum , també anomenada pagerès o pageresa, té ascocarps de forma irregular, de 2 a 7 cm, negres, amb berrugues anguloses grosses, i de carn d’un violat grisenc, amb venes blanquinoses Es fa sobre substrat calcari i és comestible La tòfona negra Tmelanosporum té aparells esporífers de forma irregular, de 4 a 5 cm, negres, amb berrugues poligonals petites, i de carn perfumada i de color negre vermellós o violaci, amb venes blanques Calcícola, creix en alzinars i…
escarlet
Micologia
Bolet de la família de les cortinariàcies, de 3 a 6 cm d’alt, amb el barret bru rogenc, però blanquinós a la perifèria.
Fa olor de rave i creix als boscs de coníferes
flota de roure
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de 3 a 8 cm d’alt d’un color bru rogenc fosc, amb el barret més o menys convex i amb la cama pivotant.
Es fa sobretot en boscs caducifolis
mixernó
Mixernó
Dr. Amadej Trnkoczy (cc-by-nc-sa-3.0)
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de 5 a 8 cm d’alt, de barret en forma d’embut i de color ros brunenc o bru rogenc, amb làmines primes decurrents.
Es fa en boscs, sobre la virosta
bolet de vaca
bolet de vaca
Thomas Laxton (CC BY-SA 3.0)
Micologia
Bolet de la família de les cortinariàcies, de barret viscós, de color castany rogenc, més fosc al centre, de 6 a 10 cm de diàmetre, amb làmines de primer grogues i després ferruginoses, i amb peu robust, acabat en un bulb en forma de baldufa.
Viu als boscs de planifolis, i és comestible però poc apreciat
pinetell bord
Pinetells bords
© Fototeca.cat
Micologia
Bolet ataronjat o rogenc, de la família de les russulàcies, de barret convex o deprimit, sec, concèntricament viat; de làmines denses, una mica decurrents, de color de crema; de carn compacta i blanca, que s’engrogueix en contacte amb l’aire, i de llet molt picant i de color blanc, que vira de seguida a groc viu.
Es fa principalment en alzinars, sobre sòls àcids