Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
pinetell de calceta
Pinetell de calceta
© Biopix
Micologia
Bolet de la família de les boletàcies, de 4 a 12 cm d’alçada, de capell convex i sovint amb un mamelló.
És de color de xocolata o bru rubiginós, recobert d’una viscositat violàcia, amb el marge orlat de restes del vel parcial, i amb l’himeni d’un groc clar, i de cama ferma, groguenca o blanquinosa, embrunida a la base, amb un anell ample, membranós, sovint violaci, que embeina inferiorment i fragmentàriament la cama Creix en pinedes i és mengívol
podeci
Micologia
Formació fruticulosa de certs líquens, particularment les cladònies, sovint amb escif.
Els podecis són formats per un tallus secundari, desenvolupat sobre un tallus primari esquamós o foliaci
pezizàcies
Micologia
Família de pezizals constituïda per bolets còncaus, carnosos i sovint acolorits.
loculomicets
Micologia
Grup de bolets ascomicets que es reprodueixen mitjançant pseudotecis, sovint amb aspecte de periteci.
hormogonals
Micologia
Ordre d’esquizofícies filamentoses que es multipliquen per hormogonis i que sovint presenten heterocists.
amanitàcies
Amanita muscaria
Bernard Spragg. NZ (CC0)
Micologia
Família de basidiomicets de l’ordre de les agaricals, integrada per bolets de barret sovint umbonat i amb marge pectinat, peu proveït de volva i sovint d’anell, làmines lliures i espores blanques o rosades.
Comprèn espècies generalment micorríziques Amanitàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Amanita caesarea reig , oriol, ou de reig immatur, cocou, auriola, rovell d’ou, bolet d’or Amanita muscaria reig bord , oriol foll, matamosques, reig foll, reig vermell Amanita ovoidea farinera , fariner, forner, cul-gros, cogomella, cogoma, cul-blanc Amanita pantherina pixacà Amanita phalloides farinera borda , cogomella borda, fariner verinós, pixacà Amanita rubescens cua de cavall Amanita solitaria farinera d’escames Amanita verna cogomassa Amanitopsis vaginata pentinella , candela, pimpinella…
quitridials
Micologia
Ordre de ficomicets integrat per fongs unicel·lulars o de miceli reduït, sovint amb una membrana de quitina.
El tipus de reproducció més freqüent és la asexual, mitjançant zoòspores També presenten diversos tipus de reproducció sexual Habiten en medis aquàtics i són paràsits o sapròfits
cortinariàcies
Micologia
Família de fongs de l’ordre de les agaricals, d’esporada de color variable entre l’ocraci brunenc o de tabac i el ferruginós fosc, espores sovint verrucoses, cama central, làmines mai decurrents i capell generalment cobert d’un vel general, sovint formant una cortina.
Comprèn espècies generalment terrícoles, amb alguns gèneres amples i complexos, com Cortinarius, Inocybe, Hebeloma , etc Cortinariàcies més destacades Cortinarius sp cortinari , pixacà Cortinarius cinnamomeus pixacà canyella Cortinarius collinitus pollerenca Cortinarius fulmineus bolet de vaca Cortinarius multiformis fals fredolic Cortinarius violaceus blava Hebeloma sp hebeloma Hebeloma edurum, H truncatum escarlet , carlet Sinocybe sp sinocibe
cassoleta ataronjada
Micologia
Bolet ascomicet, de l’ordre de les pezizals, en forma de copa oberta, irregular, d’1 a 15 cm de diàmetre, de color vermell taronja a l’interior i blanquinós carni a l’exterior.
Apareix a la tardor, sovint en grups, sobre sòls argilloarenosos
còrtex
Micologia
Capa perifèrica del tal·lus dels líquens d’estructura estratificada (heteròmers), formada per hifes del fong, més o menys fortament soldades.
En els líquens foliacis hom distingeix un còrtex superior i un còrtex inferior, sovint més fosc i proveït de rizines