Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
paxil·làcies
Drew Henderson (CC BY-NC-SA 3.0)
Micologia
Família d’agaricals, inclosa a vegades en l’ordre de les boletals, que comprèn fongs amb esporocarps grossos o mitjans, de colors castanys, amb espores brunes o negres, i de làmines decurrents i fàcilment separables.
El paxille tòxic Paxillus involutus té un barret gran, que arriba als 25 cm de diàmetre, amb el marge enrotllat i la superfície vellutada i brillant, de color marró vermellós Làmines un pèl decurrents, de color crem i tacades de rovell Peu de color més clar que el barret, tacant-se de marró vermellós amb el tacte Consumit en cru provoca intoxicacions molt greus, de vegades mortals Tot i que poc probable, s’ha d’evitar confondre el rovelló amb aquesta espècie
amanita
Biopix: N Sloth (CC BY-NC 3.0)
Micologia
Gènere de bolets de la família de les amanitàcies, de mida generalment gran, amb peu que té anell i volva, integrat per espècies comestibles (reig, farinera) i metzinoses (pixacà, reig bord), algunes d’elles mortals (farinera borda).
pebrassa vermella
Bobzimmer (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, de capell de 4 a 12 cm d’amplària, d’un vermell viu, convex o estès, estriat al marge; de làmines blanques i espaiades, i de cama blanca i esvelta.
Fa olor de coco ratllat i té un gust molt acre És comú en boscs, sobretot en terrenys àcids És lleugerament tòxic
cortinari
Biopix: JC Schou (CC BY-NC 3.0)
Micologia
Gènere de fongs d’aspecte variable, de la família de les cortinariàcies, capell viscós o sec, amb el marge reunit a la cama (que és cilíndrica o bulbosa) per una cortina que es trenca en obrir-se el capell i resta entorn del peu en forma de filaments tenyits per les espores, que són sempre de color ferruginós i poc o molt verrucoses.
Bé que és extremament ric en espècies, l’única apreciada com a comestible és el cortinari gros C praestans , bolet massís i carnós, de capell bru fosc El petit cortinari metzinós C orellanus , de tonalitats vermelloses, és considerat tòxic i mortal S’ha d’anar amb compte de no confondre cap d’aquestes espècies de cortinaris amb les cames de perdiu Chroogomphus rutilus i semblants que, a diferència d’aquests, tenen el barret viscós o humit i les làmines també fosques, però clarament decurrents
matagent
BioImages (CC BY-NC-SA 3.0)
Micologia
Bolet gros, de la família de les boletàcies, de 6 a 30 cm de diàmetre, de barret hemisfèric o convex, blanquinós i mat, de tubs grocs i posteriorment vermells i de cama curta, inflada i de color vermell i groc.
Es fa en boscs caducifolis i en landes, sobre substrat calcari És tòxic La seva ingestió provoca trastorns gastrointestinals, amb vòmits i diarrees, que es manifesten poc després del seu consum Una característica diferencial respecte dels ceps o surenys comestibles és que, en tallar-lo, la seva carn es torna blava No tots els bolets amb carn que es torna blava en contacte amb l’aire són tòxics Boletus erythropus , el mataparent de cama roja, ben cuit és comestible, però en cas de dubte és millor rebutjar-los
bolet de greix
Marjan Kustera (CC BY-NC-ND 2.0)
Micologia
Bolet, de l’ordre de les pezizals, semblant a les múrgoles, de peu groguenc i cap bru vermellós, de 3 a 8 cm de diàmetre, fortament replegat com un cervell, que creix a la primavera en boscs de coníferes, cap als Pirineus.
És un bolet considerat comestible i molt apreciat en algunes comarques pirinenques, però que consumit fresc o poc cuit és molt tòxic, fins i tot pot arribar a ser mortal, degut a que conté una toxina, la giromitrina Es desaconsella totalment el seu consum, perquè fins i tot després d’haver-lo deixat assecar bé i coure’l repetidament llençant l’aigua de la primera cocció, no s’elimina tota la giromitrina, n’hi ha de romanent, a l’estómac es transforma en monometilhidrazina, i aquesta, a més de ser acumulativa, té activitat carcinogènica, arribant a ocasionar càncers de fetge
farinera borda
© Carlos Basarte
Micologia
Bolet, de la família de les amanitàcies, de barret de color verd d’oliva de matís molt divers, de 7 a 12 cm, amb les làmines blanques i de cama d’un color més clar, amb un anell blanc i una volva membranosa.
Té la carn blanca i blana, i és una mica olorós Es fa principalment en boscs caducifolis És molt metzinós i, pel fet de contenir falloïdina, la seva ingestió sol tenir efectes mortals Es pot confondre amb algunes llores, cualbres o puagres de color verd Russula , però aquestes no tenen ni anell ni volva També amb alguns camperols Agaricus , que tenen anell, però no volva, i amb les làmines rosades que viren a brunes amb la maduresa La volva pot quedar tapada per la fullaraca i no resultar visible a primer cop d’ull Per això, en el cas de les amanites i altres bolets que s’hi poden…
bolet
© Fototeca.cat / COREL
Micologia
Aparell esporífer o carpòfor, carnós o bé suberós, de diversos fongs superiors o macromicets (basidiomicets i ascomicets), de mida grossa, mitjana, o simplement visible, que representa l’aparell reproductor.
Descripció En general, el bolet consta d’un barret píleu, que porta l’himeni estructura, en forma de làmines, porus, agulles, etc, productora de les espores a la part inferior, sostingut per un peu o cama , o sense aquest, i, en aquest darrer cas, en forma més o menys semicircular d’altres tenen les formes més diverses Els bolets de consistència de suro suberosos o de cuir coriacis solen ésser lignícoles bolets de soca i no són comestibles llevat, en alguns casos, de quan són tendres, però poden fornir matèries interessants per altres conceptes, com l’esca Els bolets carnosos, per contra,…