Resultats de la cerca

És considerada com la primera revista catalana d’escacs Fou creada per Plàcid Soler, Josep Albert, Rafael Domènech i Fabià Fernandez, i tingué collaboradors com AF Argüelles, E Puig, R Rey, F Armengol, J Peris, J Paluzie, R Guinard, J Castell i Valentí Marín Inclou partides, jugades diverses, problemes, tècnica i informació social de l’activitat escaquista catalana El 1937 es fusionà amb el Butlletí de la Federació Catalana d’Escacs i n’esdevingué el portaveu Se’n publicaren 132 números

Sorgí per iniciativa d’alguns components de la revista Els escacs a Catalunya que volgueren propagar l’ideal escaquista en castellà Contenia articles de tècnica i estratègia, plantejava problemes i n’oferia les solu-cions A Vilarnau en fou director tècnic Hi collaboraren E Puig, Rafael Serra, Roque de la Torre de Rey i A F Argüelles, entre d’altres També publicà articles d’escaquistes d’arreu d’Europa Sembla que tingué una vida efímera

Fou l’òrgan oficial de l’Sportsmen Club de Barcelona i informava de les activitats de les diverses seccions del club patinatge, tir al blanc, esgrima, bitlles, escacs, ciclisme, columbicultura i fotografia Sembla que tingué una vida efímera

Dirigida per Joan Capó González i de periodicitat mensual, començà a publicar-se al juny del 1896 i finalitzà amb el número corresponent al desembre del 1899 A partir del gener del 1898, figurà com a codirector August Guglielmetti i la revista passà a fer les funcions d’òrgan oficial de la Unione Scacchistica Italiana S’hi publicaren articles en castellà i en italià

Nasqué amb la voluntat de ser l’exponent de les activitats esportives desenvolupades a la ciutat i a la comarca del Bages Tingué seccions fixes de futbol, bàsquet, excursionisme i escacs i, a partir del gener del 1936, incorporà atletisme, ciclisme i esports de neu Francesc Perramon Pla en fou el principal redactor De periodicitat setmanal, el número tenia entre quatre i vuit pàgines impreses en color rosa, com les publicacions esportives europees de l’època Publicà almenys vint-i-tres números

Impulsada per escaquistes catalans, pretenia esdevenir el portaveu dels escaquistes de la península Ibèrica, amb l’objectiu d’aconseguir una federació esportiva única Fou fundada i dirigida per Joaquim Gil i Vicenç F Bort, i tingué com a collaboradors F Armengol, J Bertran, J Cabestany, J Castell, J Paluzie i E Puig, entre d’altres Contenia l’explicació de partides, problemes, articles biogràfics i ressenyes de torneigs Tingué una vida efímera