Resultats de la cerca

Les seccions principals de què constava eren el santoral i la crònica Bons records , sobre la vida literària de l’any transcorregut La resta eren collaboracions literàries en vers i en prosa Hi collaboraren, entre altres, Jacint Verdaguer, Tomàs Aguiló, Teodor Llorente, Francesc Bartrina, Milà i Fontanals i Rubió i Ors

Entre els seus collaboradors hom pot esmentar Pers i Ramona, Milà i Fontanals, Rubió i Ors, J Puiggarí que hi publicà un interessant estudi sobre Marià Fortuny i publicà poesies de molts dels autors del moment A partir de l’agost del mateix any aparegué setmanalment, totalment redactada en castellà

Encara que Quadrado fou el seu principal redactor, tingué la collaboració de TAguiló, Roca i Cornet, MMaura, JRubió i Ors i JMaura, entre d’altres Fou sobretot una publicació de caràcter politicoreligiós, sorgida per tal de lluitar contra la llibertat de cultes establerta després de la Revolució del 1868 en aquest sentit, organitzà una gran campanya per a la recollida de signatures 132 890 a les Balears

Es presentava com a periòdic literari “fet per escriptors catalans, mallorquins i valencians” Era una mena de continuació del “Calendari Català” i un òrgan oficiós dels jocs florals Tenia un cert aire polític i es presentava com a eclèctic i amb una collaboració nodrida vint-i-quatre redactors, entre els quals el grup de Mistral Interromput el 1869, reaparegué el 1878, fins el 1883, també sota la direcció de FP Briz tenia com a leitmotiv la defensa de la unitat de la llengua Hi collaboraren, entre altres, Rubió i Ors, Teodor Llorente, Pitarra, Marià Aguiló, Jacint Verdaguer,…

Era el suplement esportiu del diari La Noche i s’originà a partir de la secció d’esports del diari Tingué prestigiosos redactors, com Francesc Gibert, Vicenç Loren, Francesc Ors, Albert Maluquer, Isidre Corbinos, Jacinto Miquelarena i Leónidas Fou innovadora perquè esportistes famosos hi collaboraven Marià Cañardo escrivia la crònica de la Volta Ciclista a Catalunya, en què ell mateix corria, o Joan Gamper polemitzava sobre la directiva del Barça Tingué els millors reporters gràfics del moment, com Maymó, Gaspar, Florit o Amado Hi dibuixava el ninotaire Passarell De periodicitat…

Propietat de Santiago Segura, la redacció era a les Galeries Laietanes Fins el 10 d’abril sortí setmanalment, i a partir d’aquesta data ho féu quinzenalment Fou dirigida successivament pel mateix Segura, Joaquim Folch i Torres, Romà Jori i Joan Sacs Dedicada a l’art de totes les èpoques amb criteri indistintament erudit i divulgatiu, hi collaboraren molts dels principals escriptors i artistes noucentistes —Aragay, Ferrà, Gassol, López-Picó, Lleonart, Ors, Riba, CSoldevila, Torres i Garcia, etc— Interrompuda el 15 de desembre de 1919, inicià una segona època a l’abril del 1920,…

El seu lema era La prosperitat de Catalunya i lo record de les seues grandeses Tingué una periodicitat quinzenal, però per dificultats econòmiques —no aconseguí gaires subscriptors— només n'aparegueren sis números i deixà de publicar-se el 31 de maig Tingué només tres redactors, que signaren sempre amb inicials MRB que no ha estat identificat, JMR possiblement identificable amb el mercedari Josep Maria Rodríguez i PRP potser Pere Roquer i Pagani, però no ha estat provada una suposada intervenció de Joaquim Rubió i Ors La publicació defensà aferrissadament l’ús de la llengua…

Com a portaveu dels Sindicats Lliures , ocupà les seves pàgines a combatre els postulats teòrics i les activitats pràctiques del Sindicat Únic cenetista, i també dels socialistes, i a divulgar l’exemple dels sindicats cristians europeus Excepcionalment inclogué algun número solt en català