Resultats de la cerca

En la segona època 1928-30 es fusionà amb La Ciutat i la Casa i fou dirigida conjuntament per Folch i per Rafael Benet Important revista de divulgació, tant de l’art antic com del modern, tingué una pretensió eclèctica, malgrat que la doctrina dominant era la derivada del Noucentisme

Informava de la crònica esportiva de Girona i rodalia i glossava la figura d’esportistes gironins Poc després d’iniciar-se la seva publicació la secció esportiva, que es referia majoritàriament al futbol, desaparegué

Fou dirigida per François Buloz a partir del 1831 Començà essent sobretot de caràcter literari hi collaboraren Honoré de Balzac, Alexandre Dumas, Alfred de Vigny i d’altres, però des del 1832 inclogué temes diversos polítics, econòmics, de belles arts, etc El 1945 canvià el nom per La Revue Littérature, Histoire, Arts et Sciences des Deux Mondes , i el 1956 es fusionà amb la revista mensual  Hommes et Mondes L’any 1969 es convertí en mensual i el 1972 de nou canvià el nom per  Revue Mensuelle des Deux Mondes , nom que utilitzà fins el 1982, que recuperà el nom…

En fou promotor i director Ramon Fabregat i Arrufat, l’escriptor Vicenç Riera Llorca com a assesor de la secció de lletres i Joan Giménez encarregat de la secció d’arts plàstiques Publicà 116 números, i de fet era la continuació de Pont Blau , de la qual en conservà la presentació Recollia articles de crítica, ressenyes, assaigs, cròniques i informacions sobre la literatura, les arts plàstiques i la política a l’exili i a Catalunya Els darrers anys minvà en interès i en planes En foren principals collaboradors Josep Carner, Manuel de Pedrolo, Avellí Artís-Gener, Pere Calders,…

Fundada el 1956, fou la primera revista sabadellenca de la postguerra a incloure articles en català Publicà números extraordinaris, com el dedicat a vint-i-cinc poetes catalans joves 1960 Hi collaboraren, entre altres, Sebastià Gasch, Joan Arús, Pere Valls i MCrusafont i Peiró Deixà de publicar-se el 1965

Pretesament literària, es proposava d’estendre un sistema ortogràfic, de poc rigor científic, ideat per Ferrer i basat en el dialecte menorquí Se’n publicaren set números, de manera irregular, entre el 7 de juny i el 13 de setembre de 1891

De presentació luxosa i molt illustrada, fou el primer any mensual i després trimestral Els temes eren molt variats història, turisme, lletres, arts, etc Hi collaboraren, entre altres, HChauvet, Marcel Durliat, Iu Hoffmann, Pere Ponsich

Seguint la tendència del moment, pretenia agermanar l’esport amb la literatura i les belles arts Tot i que abraçà més àmpliament el camp cultural, també tractà el futbol, anuncià vetllades de boxa i publicà cròniques de combats Sortí almenys fins al número 30

De periodicitat mensual i un tiratge d’un miler d’exemplars, se subtitulava Literatura, Arts, Informació En sortiren cent vint-i-sis números, dels quals el primer correspon al 15 de setembre de 1952 i el darrer a octubre-desembre de 1963 Fou iniciada per Ramon Fagregat i després dirigida per Vicenç Riera-Llorca, el secretari de redacció era Josep Soler i Vidal també, més tard, Marc Hurtado, el responsable d’arts plàstiques, Josep Maria Giménez-Botey i J B Climent n’era el gerent El propòsit de la publicació era crear un òrgan literari comú en el qual els escriptors catalans poguessin…

N'aparegueren 32 números, bé que el darrer a penes es distribuí Dirigida per Josep Maria Junoy, feia pendant amb Revista de Catalunya , bé que volia ésser més cosmopolita i amb un punt esnob que li encomanava el director Dedicà una atenció especial a les arts plàstiques i inserí illustracions També publicà alguns capítols de novelles famoses, com Camins de França , de Puig i Ferrater En foren collaboradors, entre altres, Pompeu Fabra, JMCapdevila, Carles Riba, Carles Soldevila, Joan Estelrich, Joan Sacs, etc Introduí a Catalunya GKChesterton i publicà una curta collecció de…