Resultats de la cerca

Editada per la delegació de Barcelona del Patronato de Apuestas Mútuas Deportivas Benéficas, oferia comentaris dels partits de futbol, de la travessa de la setmana, pronòstics, combinacions, variants i resultats Tenia una periodicitat setmanal i s’editava per temporades

Nasqué amb el propòsit d’erradicar-ne el mercantilisme existent Els articles apareixen signats amb pseudònims com el Duende de Zafra Mostrà una postura crítica envers la Federació Espanyola d’Esports de Defensa Pot considerar-se un precedent de la premsa esportiva d’humor De periodicitat setmanal, sortia el dimarts Degué tenir una vida efímera

En foren impulsors Paco Torredemer i Eugeni Geni Baturone Dedicada inicialment a la competició catalana, hi collaborava la Penya Motorista 10 × Hora i estigué dirigida per Eduardo Monsalve 1966-67, Mario Chavalera 1967-74 i Jordi A Viñals 1974-76 El 1976 anunciava el cessament de la publicació i el naixement d’una nova capçalera dedicada a l’automobilisme esportiu i als conductors, que dugué per títol Vida del automóvil o Automóvil , que pervisqué fins al novembre del 1980 i sempre mantingué el logotip de l’antiga revista Fórmula Fou una de les millors publicacions d’…

En fou director i propietari A Pérez Ramírez Destinada a les apostes, oferia el programa, els resultats i les cròniques de les curses, i nocions sobre el tractament dels animals De periodicitat setmanal, se’n publicaren almenys vint-i-sis números

Abraçava les especialitats d’automobilisme, motociclisme, aviació i motonàutica, i tenia un clar component esportiu S’hi publicaren reportatges gràfics amb l’objectiu de difondre el motor entre el gran públic Fou dirigida per Francesc de S Gibert durant els onze anys que es publicà

Només n'aparegué un fascicle el 1936 Pretenia d’ésser internacional i dedicada a tots els aspectes de la bibliofília

En llengua castellana, era dedicada majoritàriament al futbol, feia la crònica de partits i publicava entrevistes a jugadors Dirigida per Vidal, tenia periodicitat setmanal, però degué tenir una vida efímera

Dirigida per Josep M Rabassa, era pràcticament tota redactada en català encara que admetia collaboracions en castellà Allunyada volgudament de temes polítics i dedicada als artístics i literaris, hi collaboraren moltes de les figures més importants del moment

Dedicada al bàsquet dins l’àmbit espanyol i internacional, tingué corresponsalies per tota la península Franco Pinotti en fou el director executiu i Jorge Román, el redactor en cap Tingué redactors com Julius Corella, Joan Cerdà, José Manuel Giné, José Antonio Chinche del Río i Carlos Llong

Dedicada a la informació esportiva de caràcter tècnic, hi collaboraren les primeres firmes del periodisme esportiu del seu temps Josep A Trabal atletisme, Ferré Elias futbol, Agustí Peris de Vargas beisbol, Ramon Larruy boxa, Frederic Frick Armangué aviació o Gonzastillo pilota L’últim número aparegué el 17 d’agost de 1919