Resultats de la cerca

Impulsada per escaquistes catalans, pretenia esdevenir el portaveu dels escaquistes de la península Ibèrica, amb l’objectiu d’aconseguir una federació esportiva única Fou fundada i dirigida per Joaquim Gil i Vicenç F Bort, i tingué com a collaboradors F Armengol, J Bertran, J Cabestany, J Castell, J Paluzie i E Puig, entre d’altres Contenia l’explicació de partides, problemes, articles biogràfics i ressenyes de torneigs Tingué una vida efímera

Inicià la seva trajectòria amb el títol de Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya , que mantingué fins el 1938, com a continuador de les revistes Butlletí de l’Associació d’Excursions Catalanes i L’Excursionista , òrgans de les entitats que, fusionades, originaren el CEC Al llarg dels anys fou publicat amb diferents títols Entre el 1924 i el 1930 es titulà Butlletí Excursionista de Catalunya El 1947 el CEC publicà uns annals que recollien l’activitat realitzada entre el 1939 i el 1945 aplegada sota el títol de Montaña El 1948 veié la llum el Boletín de la…

Escrita en castellà, oferia cròniques de vetllades pugilístiques, traduccions d’articles de premsa estrangera, articles de cultura física i de tècnica boxística Dirigida per F Bertran Aumatell, tingué collaboradors com Vicenç Bernades, conegut com Crítias, Ramon Larruy, A Gil Peláez, M Maurice Rimel i Lluís Meléndez, i dibuixants com Alloza i Opisso Se’n publicaren uns trenta números

S’erigí en un òrgan de defensa del Reial Club Deportiu Espanyol i es mostrà crítica amb el Futbol Club Barcelona Hi collaboraren Justo, F Cabanas, J Pascual i Bueno, entre d’altres, i els dibuixants Bolao i Rodolfo De periodicitat setmanal, fou suspesa temporalment i a l’octubre del mateix 1928 encetà una segona època Se’n publicaren, com a mínim, vint-i-set números

Sorgí per iniciativa d’alguns components de la revista Els escacs a Catalunya que volgueren propagar l’ideal escaquista en castellà Contenia articles de tècnica i estratègia, plantejava problemes i n’oferia les solu-cions A Vilarnau en fou director tècnic Hi collaboraren E Puig, Rafael Serra, Roque de la Torre de Rey i A F Argüelles, entre d’altres També publicà articles d’escaquistes d’arreu d’Europa Sembla que tingué una vida efímera

Fou fundada i dirigida per Claudi de Rialp Navinés i esdevingué un títol en l’inici del periodisme esportiu català Com indicava el subtítol “revista de sport nacional y extranjero”, tractava també d’altres esports que practicava o interessaven la societat benestant Altres directors foren F Dalmases Gil, Rosendo B Simón i Pedro Ortega Tingué corresponsalies a Madrid, París i Londres De periodicitat mensual, esdevingué setmanal el 1892 Al setembre del 1893 absorbí La Velocipedia

És considerada com la primera revista catalana d’escacs Fou creada per Plàcid Soler, Josep Albert, Rafael Domènech i Fabià Fernandez, i tingué collaboradors com AF Argüelles, E Puig, R Rey, F Armengol, J Peris, J Paluzie, R Guinard, J Castell i Valentí Marín Inclou partides, jugades diverses, problemes, tècnica i informació social de l’activitat escaquista catalana El 1937 es fusionà amb el Butlletí de la Federació Catalana d’Escacs i n’esdevingué el portaveu Se’n publicaren 132 números

Contenia articles sobre la cria de cavalls i tractava les diferents modalitats de curses i concursos La seva publicació sofrí interrupcions i se’n coneixen fins tres èpoques El 1929 reaparegué com a programa dels concursos de primavera, i el 1932 encetà una tercera època que reprengué la publicació d’articles tècnics sobre la cria de cavalls i la informació sobre les curses de l’hipòdrom de Can Tunis, vinculat a la societat Barcelona Turf Signaven els articles Enric Sostres, Prestige, Parigot, Crak, Fion , S Freixa Barba, F Patiño Molina i La Magdalena , entre d’altres Cessà a la…

Feia difusió de la boxa a través d’un periodisme especialitzat, i tenia unes característiques físiques i uns continguts molt similars a la revista Boxeo Després d’un breu lapse sense sortir a la venda, se’n reprengué la publicació al juliol del 1926 Juan Vigo fou un dels principals redactors de la primera etapa En la segona etapa fou dirigida per Juan Silvestre, i en foren redactors F Bertran Aumatell, Ramon Larruy, M Maurice Rimel i Federico Torreblanca, entre d’altres, i dibuixants com Albert Mestres, Joan Garcia o José Alloza Informava sobre la crònica pugilística de…

Anarquista, aconseguí tanmateix la collaboració de gran nombre d’intellectuals, com Leopoldo Alas, Miguel de Unamuno, Manuel Cossío, José Nákens, Giner de los Ríos, Jaume Brossa, Pere Coromines, etc Hi escriviren també regularment Anselmo Lorenzo, Ricardo Mella, F Tarrida del Mármol, Leopoldo Bonafulla, Teresa Claramunt, etc Facilità en aquest sentit una primera i espectacular aproximació dels intellectuals a l’anarquisme i menys al món obrer L’èxit de la revista —amb una tirada de 8 000 exemplars— permeté a Urales de treure un Suplemento a La Revista Blanca 1899-1902, aviat…