Resultats de la cerca

En foren redactors inicials Carles Riba, Ramon Rucabado, Farran i Mayoral, Manuel Reventós i Alexandre Plana S’hi afegiren Joaquim Folguera, Esteve Monegal, JV Foix, Martí Casanovas i Josep Obiols Folguera en fou el motor, fins que morí, bo i donant-li un caràcter més incisiu i aportant-hi crítica literària i artística, resum d’altres publicacions i un important noticiari Després la revista fou més un calaix de sastre, amb una ampla gamma de collaboradors i traduccions, assaig, teatre, un poc d’erudició, etc Hi signaren, entre molts altres, Esclasans, Nicolau d’Olwer…

Partí del “Círcol de Sant Jordi”, entitat integrista de Barcelona A la segona etapa fou dirigida pel clergue Gaietà Soler i inspirada per Fèlix Sardà i Salvany Es proposà la lluita antiliberal i la infiltració dins el catalanisme Hi collaboraren, entre altres, Rubió i Lluch, Jaume Collell i Salvador Bové s’hi negaren Prat de laRiba i Josep Torras i Bages

Continuadora de La Nostra Revista  1946, aparegué a la ciutat de Mèxic el 1955, amb una periodicitat bimensual El darrer número es publicà el 1958, i en sortiren 33 números Mort Avellí Artís i Balaguer , que publicà La Nostra Revista  1946-54, el seu fill Avellí Artís-Gener feu editar La Nova Revista i Joan Rossinyol exercí com a secretari de redacció Pel que fa al seu contingut, s’inspirava, en els ideals de la Catalunya nacionalista, tenia articles i comentaris de caràcter polític i cultural, textos literaris i una bona secció…

N'aparegueren 32 números, bé que el darrer a penes es distribuí Dirigida per Josep Maria Junoy, feia pendant amb Revista de Catalunya , bé que volia ésser més cosmopolita i amb un punt esnob que li encomanava el director Dedicà una atenció especial a les arts plàstiques i inserí illustracions També publicà alguns capítols de novelles famoses, com Camins de França , de Puig i Ferrater En foren collaboradors, entre altres, Pompeu Fabra, JMCapdevila, Carles Riba, Carles Soldevila, Joan Estelrich, Joan Sacs, etc Introduí a Catalunya GKChesterton i publicà una curta collecció de…

N'aparegueren vuit números Era dirigida per un equip JVFoix, Tomàs Garcés, Marià Manent, Carles Riba i Joan Teixidor Publicà poesia —en català, castellà, francès i anglès—, crítica i teoria literària i dibuixos Hi collaboraren Carner, García Lorca, Spender, Supervielle, Riquer, Salinas, JMCapdevila, etc Pel bon gust, la presentació i els temes reflecteix un moment de maduresa del Noucentisme, amb empelts de l’avantguarda

A partir de la fi del 1956, amb un nou equip de redacció format per Josep Benet, Ramon Bastardes i Max Cahner, fou bimensual, i des del gener del 1959, mensual, alhora que ampliava el seu camp a temes generals, especialment de cultura catalana A partir del número d’agost-setembre del 1959, dedicat a Carles Riba, tornà a restar reduïda al seu àmbit inicial, i l’equip de redacció passà a Serra d'Or

Els primers anys hi collaboraren Josep MLlompart i José Manuel Caballero Bonald A part algunes poesies en gallec i en català, ha tractat de la literatura castellana des del punt de vista de l’assaig i la creació Ha publicat números monogràfics un d’ells sobre Mallorca i un altre sobre les converses poètiques de Formentor, 1960 dedicats a artistes i escriptors Joan Miró, Gaudí, Picasso, Tàpies, Llorens Artigas, Carles Riba, entre d’altres

N'aparegueren onze números Entre els redactors hi havia Garcés, Saltor, Millàs-Raurell, Llates, Fages de Climent, etc Hi collaboraren també Riba, Foix, Bofill i Ferro, Lleonart i Josep Carner, entre d’altres Publicava versos originals i estrangers i donava relleu a la crítica i a la teoria sobre la poesia Dedicà un número a Salvat-Papasseit

Publicà vint números en paper de fil 1944-45 i en edició limitada a cent exemplars Hom hi lliga la tradició medieval Ausiàs Marc amb la noucentista texts de Riba, Foix, Manent, però també d’Espriu i de la nova generació Triadú, Pinell, Romeu, Barat, Leveroni Cal destacar-ne versions de Mallarmé, Éluard, Rimbaud, Breton, etc La revista era un desig de continuïtat i de supervivència i un antecedent de la publicació d' Ariel

Professor d’història del periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, on es doctorà, des del 1991 És autor de mig centenar de llibres sobre periodisme català, catalanisme polític i història cultural, entre els quals destaquen Valentí Almirall 1990, 12 periodistes dels anys trenta 1992, Història contemporània de Catalunya 2000, Veus de l’exili 20 testimonis de la diàspora catalana 2007,  Entrevista a la guerra De Lluís Companys a Pau Casals 2007, Lluís Companys De la revolució social al nacionalisme 2015, Periodistes indòmits Guerra i exili 2016 i Resistència La premsa en català, censura…