Resultats de la cerca

Sorgí per iniciativa d’alguns components de la revista Els escacs a Catalunya que volgueren propagar l’ideal escaquista en castellà Contenia articles de tècnica i estratègia, plantejava problemes i n’oferia les solu-cions A Vilarnau en fou director tècnic Hi collaboraren E Puig, Rafael Serra, Roque de la Torre de Rey i A F Argüelles, entre d’altres També publicà articles d’escaquistes d’arreu d’Europa Sembla que tingué una vida efímera

Fundada i dirigida per Antonio Hernández Filloy, sorgí com a resposta a la crisi federativa de l’handbol català Com a redactors tingué M Dolors Capdet, Juan Manuel de la Cruz, A Real i Manel Serras, entre d’altres, i hi collaborà José Calatayud I com a fotògrafs, Xavier Valls, Antoni Campañà i Ignacio Paredes, entre d’altres Tractava l’actualitat del món de l’handbol i publicava articles de tècnica i tàctica De periodicitat bimestral, cessà després d’haver publicat deu números

Sorgí a partir de la bona acollida que tingueren els números monogràfics de la revista Fórmula En fou director el periodista Enrique Hernández Muñoz, i hi collaborà l’equip de Fórmula que tenia com a director executiu Jorge A Viñals, que n’esdevingué director posteriorment Entre els seus redactors hi havia César Rojo, Dennis Noyes, Quim Regàs, Francisco Agustí i, des de l’estranger, Giacomo Agostini, entre d’altres Incloïa reportatges, articles de tècnica, calendari de competicions i resultats De periodicitat quinzenal, es publicava el dijous el número tingué entre seixanta-sis…

La idea de la seva fundació sorgí segurament de Mateu Obrador i Bennàssar i de Josep Lluís Pons i Gallarza, que la dirigí intellectualment, i hi collaboraren, entre molts altres escriptors mallorquins del moment, Josep Taronjí —que hi publicà uns interessantíssims articles sobre la unitat de la llengua catalana—, Bartomeu Ferrà, Tomàs Forteza, etc Explícitament allunyada de qualsevol discussió política, inclogué —ultra les més nombroses sobre literatura— collaboracions de caire científic divulgatiu, sovint a càrrec de Pere d’A Peña Manuel Milà i Fontanals hi collaborà, també, en…

Fou presentada com a segona època de la revista d’igual títol de Madrid 1898-1905 i es convertí en la publicació teòrica anarquista de més llarga durada del país Hom hi definí un anarquisme pur o filosòfic, força crític envers el sindicalisme de la CNT i, a partir del 1930, hom hi defensà la FAI sense, però, identificar-s’hi del tot Entre els collaboradors més regulars i valuosos figuraren Max Nettlau que hi oferí part de les seves recerques històriques sobre el temps de la Primera Internacional, Adrián del Valle amb escrits fonamentalment literaris, Charles Malato que hi féu una regular…