Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Abram Kardiner
Antropologia
Psiquiatria
Antropòleg i psiquiatre nord-americà.
Influït per Bronisław Malinowski i la psicoanàlisi, estudià la mútua relació entre cultura i personalitat El concepte central de la seva teoria és el de la personalitat bàsica, o sia els trets comuns de tots els individus que participen en una mateixa cultura Les seves principals publicacions són The Individual and His Society 1939, The Psychological Frontiers of Society 1945 i Sex and Morality 1956
Harry Stack Sullivan
Psiquiatria
Psiquiatre nord-americà.
Creador de la teoria dita “interpersonal”, destacà la influència dels fets cultural i social sobre la formació de la personalitat Obres Conceptions of Modern Psychiatry i The Interpersonal Theory of Psychiatry , publicades pòstumament 1953
Rudolf Allers
Psiquiatria
Psicologia
Psicòleg i psiquiatre austríac.
Escriví Das Werden der sittlichen Person ‘L’evolució de la personalitat moral’, síntesi d’inspiració catòlica l’obra es fonamenta sobretot en els resultats obtinguts en el camp de la pedagogia sexual per Freud i Adler i per l’escola de Zuric Altres obres de la mateixa línia són Sexualpädagogik 1934, Psychologie und Heilpädagogik 1928, etc
Bartomeu Mestre i Mestre
Psiquiatria
Literatura catalana
Metge psiquiatre i escriptor.
Director de l’hospital psiquiàtric de les Balears i de l’Institut de Psicologia Aplicada i Psicotècnica de Palma Collaborador de revistes mèdiques, estudià, entre altres temes, la personalitat de Ramon Llull Ha publicat llibres de versos, Parla Ofèlia , Tenc la boca eixuta de cridar-te , Sempre amb la mateixa àncora 1980 i Sonets amb gust de menta 1987, i obres de divulgació científica Fou guardonat amb la Medalla d’Honor i Gratitud del Consell Insular de Mallorca
esquizofrènia
Psiquiatria
Psicosi caracteritzada per la manca d’equilibri psicològic a causa d’un trastorn en el procés d’associació.
Es tracta d’una dissociació específica de les funcions psíquiques, amb una progressiva destrucció dels records i alteracions en la relació entre intelligència i conducta, i és acompanyada sovint d’un tancament enfront del món exterior, manifestat com a indiferència i desinterès Pel fet que l’esquizofrènia apareix durant l’adolescència, en un principi rebé el nom de demència precoç , però aquesta denominació es mostrà aviat com a impròpia, car l’esquizofrènia, d’una banda, pot presentar-se també en altres èpoques de la vida, i, d’altra banda, és prou diferent de les altres…
psicosi
Psiquiatria
Terme genèric que designa un cert tipus de desordre i malalties mentals, generalment greus i caracteritzables sovint per una alteració global de la personalitat, i que sol comportar l’exclusió de referència a les afeccions psicosomàtiques, al retard mental, a les sociopaties i, sobretot, a les neurosis.
La contraposició entre psicosi i neurosi , important des d’un punt de vista pràctic en ordre al pronòstic i a la teràpia de les corresponents patologies, resta, tanmateix, difícil d’ésser precisada teorèticament és erroni, per exemple, de pretendre tipificar exclusivament la psicosi com a afecció de caràcter orgànic, reduint alhora la neurosi a malaltia purament psicogènica No és tampoc vàlid de diferenciar l’una de l’altra per una major o menor gravetat ni pel fet que el neuròtic pugui tenir generalment una consciència del seu desordre psíquic que el psicòpata no sol tenir la neurosi de…